Valors del Benestar i la Plenitud

Captura de pantalla 2015-02-06 a les 9.52.53

QUÈ SÓN ELS VALORS?

La vida és una successió de petites i grans decisions. Els valors o creences són les regles, les pautes, els camins que guien la nostra conducta, les nostres accions. Inclouen des de simples preferències, com escoltar la música més o menys forta, fins a principis morals, com no mataràs.

Els nens aprenen aquestes conviccions mitjançant l’exemple dels pares i de les persones més significatives del seu entorn més immediat. Així ens convertim en adults que en més o menys mesura som capaços de donar sentit a allò que fem, responsabilitzant-nos dels nostres actes, prenent decisions amb serenitat i coherència, resolent els conflictes personals, familiars i de relació humana i definint els objectius de la nostra pròpia vida amb claredat.

Tot allò que fem ve canalitzat per les nostres creences o valors. I, igual que molts altres aspectes, els valors o creences que no són adequats es poden canviar i actualitzar, si escau.

QUINS SÓN ELS VALORS I ACTITUDS DEL BENESTAR I LA PLENITUD?

Confiança i autoestima incondicional. La confiança o seguretat es basa en la convicció que probablement tindrem èxit en determinades activitats, perquè així ho hem fet en situacions semblants en el passat. L’autoestima, al contrari, és la capacitat d’agradar-se i respectar-se un mateix, tant si es guanya com si es perd, obtenim èxit o fracassem, som populars o no ho som…

Resiliència. És la filosofia de la recuperació, confiar que podrem superar les adversitats i podem aprendre coses dels esdeveniments negatius, saber trobar un sentit a la nostra vida fins i tot en aquells moments que entrem en desesperació i no el veiem enlloc, el sentit.

Visió pràctica i realista. Consisteix a saber posar-nos objectius concrets i possibles d’assolir d’acord amb les nostres possibilitats, i, per tant, ser molt conscients de les nostres limitacions i de l’entorn. Solament així podrem avançar; potser petites passades, però cap endavant, respectant el nostre ritme.

Constància i perseverança. Representen l’actitud de calma, espera tan necessària. Signifiquen entendre que els resultats positius tenen a veure amb el treball i esforç a llarg termini. És la constància, el que ens dóna resultats, i els resultats, el que ens dóna la motivació per continuar treballant en l’activitat que sigui.

Un consell: involucreu-vos en activitats de flow (‘fluir’), habilitats i coneixements aplicats a una activitat que suposen les condicions següents:

—Control (“Sóc capaç de fer-ho.”)

—Gaudi (“Em sento bé mentre ho faig.”)

—Concentració (“No em distrec mentre ho faig.”)

—Motivació (“Tinc ganes de seguir fent-ho.”)

Amb aquestes activitats perdem la sensació del pas del temps, millorem les nostres habilitats i experimentem satisfacció i orgull per la tasca realitzada. Poden anar des de la pràctica d’un esport fins al desenvolupament de virtuts com la saviesa i el coneixement, el valor, la humanitat, la justícia, la temprança, la transcendència… Si posem aquestes habilitats i coneixements al servei d’un objectiu capaç de donar sentit a la nostra vida i ho compartim amb d’altres persones, la satisfacció està garantida.

Saber viure aquí-i-ara. Si ens centrem en el present i fem les coses adequadament, el passat s’omple de satisfacció, perquè avui serà ahir, i el futur s’omplirà d’esperança i il·lusió perquè confiarem en les nostres possibilitats.

Adaptació als canvis. Vivim en una societat canviant, i la persona que s’adapta i canvia amb la societat és la que se’n surt. De res serveix lamentar-se i dir coses com “Abans les coses es feien diferent…”. No visquem en el passat, perquè perdrem el present i el futur.

Flexibilitat. Tenir valor, creences i idees que ens guien la conducta és la clau per decidir i actuar. Però els valors han de ser flexibles, cal adaptar-los a les exigències del moment, perquè la rigidesa (voler encaixar els nostres valors a la societat o als altres) sense marge de maniobra ens farà patir. La flexibilitat no consisteix a passar d’una manera de pensar a la seva contrària, d’un extrem a l’altre, consisteix a mantenir les nostres creences però amb un interval que ens permeti continuar sent coherents però adaptats a la realitat del moment.

Entusiasme i il·lusió. És la inclinació a esperar resultats favorables i positius de la vida des d’una posició realista, és a dir, conscients de les nostres possibilitats i limitacions.

Alegria i sentit de l’humor. Ens hem de donar permís per gaudir dels moments d’alegria, sense pensar que no hauríem d’estar contents perquè després ens vindran els problemes, perquè no hem fet tot el que s’havia de fer o perquè malauradament hi ha gent que pateix. Ens hem de permetre l’alegria, ja que és una emoció reparadora, regeneradora, i, si pot ser, compartir-la, ja que, si les penes compartides són menys penes, l’alegria compartida amb les persones importants i significatives és el doble d’alegria.

Totes aquestes característiques ens donen un sentiment de control de la nostra vida —ens fan persones madures i autònomes—, que és la base del benestar personal, necessari per al benestar social.

ES PODEN APRENDRE AQUESTS VALORS I AQUESTES ACTITUDS?

Sí, la manera més fàcil d’aprendre’ls és a través de l’educació, sent un model d’aquestes característiques i també reforçant-les.

Cal recordar que la majoria de les coses que hem après no les hem après de les paraules, sinó dels fets. Potser no ens van dir mai amb paraules que la paciència i l’esforç eren necessàries per aconseguir els nostres objectius, però vam veure dia rere dia com algun dels nostres progenitors així ho feia. D’altra banda, també és important encoratjar i reconèixer les conductes encaminades a l’assoliment d’aquests valors, i cal tenir en compte que el que hem de reforçar és l’esforç, independentment del resultat, perquè si valorem l’esforç tard o d’hora arribarem al resultat.

I si ja hem estat educats, i no precisament en aquests valors? Doncs, igual que hem après una manera de ser i de fer, també la podem desaprendre, aprendrent a actuar i a ser d’una manera diferent. Comencem per alguna petita cosa i ens convencerem i ens animarem!

Rosa Barceló I Aznar

Psicòloga