El Pensament Màgic

Supersticions 2016-02-15 a les 9.07.24

Hauria de ser la persona amb més mala sort i salut del món perquè trenco totes les cadenes, no clico als “me gusta” que m’auguren sis anys de mala sort si no ho faig, no comparteixo “budes”, “bitllets”, “trèvols” ni a “Sant Pancraci” que em portaran diners i prosperitat. Ah!! i m’encanten els gatets de tots els colors. Cal continuar?

El pensament màgic consisteix en una forma de pensar i raonar, basada en suposicions errònies o injustificades que generen opinions sense base real o empírica. S’atribueix un efecte a un esdeveniment determinat sense que existeixi cap relació entre la causa i l’efecte. Són les supersticions, creure que veure un gat negre, que se’ns trenqui un mirall, que ens tirin les cartes, o ens esbrinin el futur… pot alterar el destí o la sort d’una persona, per a bé o per al mal.

Una persona que creu que un determinat objecte li porta bona sort, per exemple, un bolígraf alhora de fer un examen, pensarà que li ha anat bé gràcies al bolígraf, en canvi, la persona racional ho atribuirà a haver estudiat o no haver-ho fet. Si ens creua un gat negre i desprès passa alguna cosa malament, ensopego i caic al terra, la persona amb pensament màgic pensarà que es cosa del gat i la persona racional pensarà que anava distret i ha trepitjat malament.

Gatet negre 2016-02-15 a les 9.08.54

El pensament màgic forma part del desenvolupament del nen entre els 3 i 7 anys. Creu que tot és possible. Atribueix el poder absolut als seus pensaments i s’inventa la realitat en funció dels seus desitjos. Sols amb desitjar-ho tenim el poder per aconseguir-ho. Així el nen pot arribar a creure que si la mare s’ha posat malalta és per culpa d’ell o que és tan bo com “Messi” perquè així ho pensa. Aquest pensament comença a desaparèixer a partir dels 7 anys però sempre queda alguna cosa en l’edat adulta. Us sona: “pensar que els problemes s’arreglaran sols, que alguna cosa canviarà sense que jo hagi de fer res per canviar-ho perquè així ho desitjo”.

De vegades, aquest pensaments, funcionen com un mecanisme de defensa, per reduir l’ansietat que ens genera el fet de no tenir totes les respostes, la por i la incertesa de no poder controlar-ho tot.

Supersticions, falses il·lusions, bruixeria, pseudociències en general, que contaminen el pensament de les persones. No ens ho hem de creure tot. Un adult objectiu i racional, que pensa, ben informat i resolutiu, que pren decisions i resolt, en la mesura que depèn d’ell, els seus problemes, no necessita del recurs del pensament màgic.

Gurus, astròlegs, mèdiums, tarots, i disciplines varies… son coneixedors d’aquestes pors humanes i en treuen profit, sovint, de persones vulnerables que passen o passem per mals moments. Compte!!! Inclús ho he vist dins disciplines que podríem considerar més científiques. Jo no m’he curat res que no s’hagi de curar seguint les indicacions mèdiques, ni tinc la dieta ideal, ni guanyo més diners, ni tinc més amics dels que tinc… però intento seguir endavant amb la meva vida assumint la responsabilitat que em toca i acceptant que no ho puc controlar tot.

La bona o mala sort depèn de què les persones creem les condicions adequades per a que les coses passin (ser proactius) acceptant que de vegades, potser no serà així perquè hi ha algunes variables que no hem tingut en compte, no coneixem o no podem controlar. Però si esperem passivament o mitjançant les estratègies del pensament màgic a que les coses ens vagin bé, no estem assumint la responsabilitat de la nostra vida i, a més a més, els hi donem el poder als altres per a manipular-nos. Compartir les cadenes, budes, trèvols,… evitar gats o obrir el paraigües dins de casa, no deixar la bossa a terra per a què no marxin els diners no són actituds actives sinó reactives a la por.

Convertir-se en una persona adulta és oblidar-nos dels pensament màgics i assumir la responsabilitat de les nostres decisions i de la nostra vida.

Inclús el saber popular ho diu: “A Dios rogando y con el mazo dando”….

Això si, MOLTA SORT A LA LOTERIA (si teniu almenys un número!!!).

Creuar dits 2016-02-15 a les 9.07.03

Rosa Barceló i Aznar

%d bloggers like this: