La Conducta Passiva

La Conducta Passiva

En el procés de viure es presenten problemes contínuament. Els problemes formen part de la vida, tots en tenim de problemes. La diferència consisteix en aquelles persones que els afronten i miren de solucionar-los i aquelles altres que ho eviten com si no anés amb elles i el pas del temps ho solucionés tot.

Tenir problemes vol dir que som éssers vius.

Resoldre’ls ens farà sentir millor.

depre

Quan evitem afrontar allò que per a nosaltres representa un problema es produeix una falsa sensació de benestar momentània perquè “no hem de fer”, però desprès apareixen els sentiments de malestar, la culpa, la preocupació i els remordiments per no haver fet allò que havíem de fer i, per tant, no ens sentim bé. A més a més, si no intervenim, el temps no solament no soluciona res sinó que ho empitjora tot. És aquella bola de neu que cada vegada es fa més gran… i si no som capaços de parar-la quan és petita i en el moment que toca, difícilment ho farem quan s’hagi fet més grossa i hagi passat el temps.

Actuar, afrontar els problemes, persistir i ser constants malgrat els obstacles que segur ens trobarem ens farà sentir millor, augmentarà la nostra autoestima i ens generarà la necessitat intrínseca de continuar afrontant els nostres problemes per grans o petits que aquests siguin. Així creixem com a persones i augmenta la nostra sensació de benestar personal i, en definitiva, de felicitat.

Però moltes vegades, NO ACTUEM, mantenim una conducta passiva esperant que els problemes màgicament, es solucionin sols, amb les conseqüències que actuar així, millor dit, no actuar, comporta.

Bàsicament hi han sis maneres de “no actuar”. Són conductes passives perquè la energia que utilitzem no va dirigida cap a la resolució dels problemes. Les accions són ineficaces. Aquestes conductes són:

  1. No fer res.
  2. Queixar-se.
  3. Sobreadaptació.
  4. Agitació.
  5. Incapacitació.
  6. Violència.

Quan no fem res és perquè neguem alguna cosa.

“Lo que niegas te somete, lo que aceptas te transforma”.

De vegades, neguem el problema, altres, acceptem la seva existència però neguem la seva importància o rellevància. En ocasions allò que es nega és la possibilitat de resoldre’l, de què el problema tingui solució. Per últim, podem acceptar el problema, la seva importància i la possibilitat de que tingui solució, però el que nego és la capacitat pròpia o d’un altra persona per fer-ho.

Posem un exemple d’un problema greu però aplicable a tot tipus de problemes per molt grans o petits que siguin: una persona que és maltractada per la seva parella. Caben les següents negacions:

  • No ho fa això (nego el problema).
  • No ho volia fer, no ha passat res (nega la importància).
  • Ell/a és així, no és mala persona, no es pot fer res (es nega la possibilitat de resoldre`l).
  • Per molt que faci no puc canviar la meva situació… (nego la meva capacitat de fer res).

Queixar-nos constantment sense actuar tampoc ens soluciona el problema. Enfadar-me i lamentar-me contínuament amb els meus amics no fa que solucioni les diferències que tinc amb el meu cap o companys de feina.

Sobreadaptar-se vol dir obeir allò que creiem són els desitjos dels altres sense comprovar si és així, és a dir, si són en realitat els seus desitjos i sense consultar els propis. Sobreadaptar-se vol dir parar molt de compte amb el que dic o el que faig amb el cap (fill, parella, amics…) perquè no s’enfadin amb mi. Però això no em resolt les meves dificultats de comunicació o relació. Exemple: una dona arriba a casa després de treballar i el seu marit està mirant la TV, ella veu els plats bruts a la pica i es posa a netejar-los sense dir res perquè creu que és allò que ha de fer però el ressentiment i la ràbia es van acumulant… (i potser el seu marit hagués preferit que s’hagués assegut amb ell un moment!!!…).

Manifesto la conducta d’agitació quan, per exemple, menjo dolços de manera compulsiva però aquest fet, no em resolt els meus problemes afectius. L’agitació és una conducta passiva perquè la persona nega la seva habilitat per resoldre el problema , es sent incomoda i entra en una acció repetitiva en un intent d’alleugerar el seu malestar. La energia va dirigida cap a una activitat agitada en comptes d’una acció que solucioni el problema. Molts hàbits comuns impliquen agitació: mossegar-se les ungles, fumar, jugar amb els cabells, caminar nerviosament d’un lloc a un altre…etc.

Una altra de les conductes passives és la incapacitació. Aquí la persona s’inutilitza a sí mateixa “jo no puc”, “jo no sé”… esperant que siguin els altres qui assumeixin la responsabilitat de resoldre els problemes. És la conducta típica dels evasius que no es responsabilitzen (a les empreses n’hi ha molts) o de les persones dependents que esperen que els altres actuïn per ells.

Per últim, la violència, també és una conducta passiva, en el sentit d’ineficaç,  perquè l’alliberació brusca d’energia no va dirigida cap a la solució del problema sinó contra un mateix o contra els altres, en un intent desesperat de forçar a l’ambient a que resolgui els problemes. Són exemples: fer un intent de suïcidi per cridar l’atenció (violència dirigida cap a un mateix) o trencar el cotxe de la ex-parella perquè surt amb una altra persona (violència dirigida cap a fora).

Rosa Barceló i Aznar – Psicòloga

Vídeo que en explica com es pot arribar a la conducta passiva a través de la Indefensió Apresa, un sentiment semblant a la depressió que disminueix la nostra autoconfiança i ens submergeix en la desesperació i en la passivitat. Entrem en indefensió quan pensem que res del que fem no podrà canviar la situació.