Fa uns dies vaig iniciar, pel Facebook, una nova secció titulada “Microconsells per a millorar les nostres relacions interpersonals”. Sense explicacions us vaig donar 5 consells que podeu seguir o no. De fet, aquest seria un altre microconsell. Les persones podem aconsellar, i ho fem des de la nostra realitat o perspectiva, els altres poden seguir-los o no, i no tenim cap dret a enfadar-nos o ofendre’ns si no ho fan…

El cinc microconsells eren:
Donar-ho tot no garantitza res.
Si no em dius que necessites jo no puc saber-ho.
La rigidesa és per a les pedres, els humans podem ser flexibles…
No necessitem tenir totes les respostes per sentir-nos bé.
No hi ha lògica en les preferències.

Anem a reflexionar-los:

Respecte al primer, dir-vos que hi ha persones que intenten “guanyar-se” l’afecte o estima de les altres persones amb la complaença obsessiva. Creuen que donant-ho tot, i més, les altres persones s’aproparan des del respecte i la intimitat. Aquesta creença és garantia de moltes decepcions. Qui ens vol de veritat no li cal que li donem tot, vol donar i rebre amb una certa reciprocitat. Evidentment no tots podem donar el mateix, cadascú pot donar allò que té. I les persones tenim, amb tots els sentits, coses diferents. I qui no ens vol, veu la nostra vulnerabilitat o necessitat i s’aprofita d’ella. Donar o no donar com a opció no per obligació, per no sentir-nos culpables o per guanyar-nos res…

La segona creença també ens porta decepcions. Les persones significatives, importants, encara que ens estimin, no tenen perquè tenir ni idea d’allò que necessitem. Creiem que si ens estimen han de saber que volem o necessitem. Res més lluny de la realitat. Les necessitats i motivacions humanes són molt diferents. Si hem d’endevinar, respondrem en funció de les nostres necessitats, d’allò que nosaltres fariem o diriem, però no té perquè ser allò que necessita l’altre. I d’aquí la incomprensió: “no entens res” o “haries de saber”,… No poden esbrinar que necessitem, si no ho expressem. I si expressem el que necessitem i ens cobreixen la nostra necessitat, ja val perquè sempre queda l’opció de que ens ignorin o diguin que no. Evidentment aplicable a nosaltres i a els altres.

Com diu la meva amiga i geòloga Mònica Amoros, això de la rigidesa de les pedres s’hauria de matisar, però és una metàfora per explicar que les persones amb valors rígits, inflexibles, dicotòmics (blanc o negre) responen malament perquè els altres i la vida en general no encaixen en els seus esquemes i perquè res és tan clar com ells voldrien i per tant, no entenen res… Res, ni ningú a la vida, és blanc o negre, tot o res, bo o dolent, lúcid o boig, lleig o bonic, jo tinc la raó i tu t’equivoques, jo ho faig bé i tu malament… Cal tenir uns valors que ens guïin la conducta i que ens facilitin pendre decisions però des de la flexibilitat cap a nosaltres perquè de vegades les circumstàncies ens ho posaran difícil, i la flexibilitat cap als altres perquè els seus valors són uns altres.

Referent al quart microconsell, podriem dir que no és qüestió de necessitat. És una qüestió d’acceptar que no les tindrem. Quan alguna persona ens fa alguna cosa que no ens agrada i ens pregutem: per què ho ha fet això? La resposta és “no ho sé! Sol ho sap (i potser de vegades no) la persona que ho ha fet. Si esperem saber-ho tot per sentir-nos bé, mai ens hi sentirem. Acceptar que les altres persones tenen la seva realitat i que no tot gira al voltant de nosaltres. No personalitzem ni suposem allò que no sabem. Si em fan mala cara i jo no he canviat el meu comportament, ells sabran que els hi passa i potser no té a veure a mi…

Per últim, Hi ha persones que per manipular-nos ens diuem coses com: “Això que dius no és lògic”, “No tens raó”, “No tens cap mena de gust”, “Com et pot agradar això”… Amb aquestes expressions pretenen fer-nos sentir ximples o fer-nos més difícil dir que no, o fer-nos fer alguna cosa que no volem… Hi ha moltes vegades que la lògica no té sentit perquè estem parlant d’una altra cosa. La resposta és: potser no és lògic però és el que vull i m’agrada!

Per resumir, us aconsello que fem les coses per opció i no per obligació, que demanem el que necessitem, tenint en compte, que ens ho poden donar o no, que siguem flexibles amb nosaltres i amb els altres, que acceptem que no necessitem tenir totes les respostes per estar bé i que per molt que intentin fer-nos sentir malament perquè les nostres preferències són unes altres, no deixem de fer allò que volem.

Aixó si, com he dit al principi, esteu amb el vostre dret de no fer-me ni cas!!!

Rosa Barceló i Aznar

Categories:Uncategorized