Per acabar la temporada m’agradaria compartir amb vosaltres un conte de Thomas A. Harris, analista transaccional autor del best-seller de l’època “Yo estoy bien, tú estàs bien” (1ª edició de l’any 1969) i que més tard el Jorge Bucay va recollir en algun dels molts dels seus llibres de contes i que ara no recordo quin. Els que em coneixeu sabeu que sempre l’explico tant en xerrades com a consulta i el continuaré explicant perquè és el principi de tot: adonar-nos, ser conscients, conèixer la nostra història (guió de vida segons l’anàlisi transaccional) per poder-la canviar si no és satisfactòria i per tant no estar condemnats a repetir-la. Ho veig contínuament, de vegades els condicionaments són tan potents que ens és difícil canviar i repetim, i repetim… Aplicable tant a nivell personal com social. El conte diu així:

Acte primer

(a casa d’una parella la dona ha cuinat per primera vegada un “pernill al forn” per al seu marit)

Ell – (el prova). Està molt bo. Per que li has tallat la punta?

Ella – El pernil al forn es fa així.

Ell – Això no és veritat! Jo he menjat pernils al forn sencers.

Ella – Pot ser però amb la punta tallada es cuina millor.

Ell – És ridícul. Per què?

Ella – (dubta). La meva mare ho feia així!

Ell- Anem a casa la teva mare.

Acte segon

(A casa la mare d’ella)

Ella – Mama! Com es fa el pernil al forn?

Mare – S’adoba, se li talla la punta i es fica al forn.

Ella – (a ell) Ho veus!

Ell – Senyora, i per què li talla la punta?

Mare – (dubtant) bé, la cocció,… La meva mare m’ho va ensenyar així!

Ell – Doncs anem a ca la iaia!

Acte final

(a casa la iaia d’ella)

Ella- iaia, com es fa el pernil al forn?

Iaia – l’adobo bé, el deixo reposar tres hores, li tallo la punta i el fico al forn a foc lent.

Mare – (a ell) veus?

Ella – (a ell) ja t’ho he dit!

Ell – Iaia, per què li talla la punta?

Iaia – home! Li tallo la punta perquè em càpiga en la safata del forn. El meu forn és molt petit…

(fi)

El simple fet de saber-ho i adonar-se que el nostre forn és més gran fa que ja no calgui tallar més puntes… Quantes puntes tallades sense calguer! O podem comprar un forn més gran la propera vegada o simplement ja ens està bé menjar-lo amb la punta tallada… però nosaltres elegim, no fem allò que sempre hem fet si ens generar malestar i no sabem perquè ho continuem fent.

 

La consciència és el primer pas pel canvi!!!

Tots tenim un JO real i un JO ideal. Probablement de vegades hi ha molta distància entre ells. Des de l’entorn ens han arribat tot tipus de valoracions “tu vals molt”, “ets molt bo o bona, intel·ligent, hàbil…” o “no ets capaç”, “ ets un desastre”… I anem configurant la nostra idea del JO, de la persona que creiem ser. Si són avaluacions positives tenim la necessitat permanent de complir-les i poden arribar a estressar-nos perquè poden generar frustració i ansietat quan no podem acomplir-les. I si són avaluacions negatives incideixen en les nostres capacitats bloquejant el nostre potencial.

Podem canviar allò que ens fa mal però no hem de demostrar res a ningú. No hem de ser “perfectes” ni sempre competents per estar bé. Podem estar bé acceptant les nostres deficiències i inseguretats, treballant aquelles que creiem importants i acceptant les que no ens fan mal. Però el canvi no és fàcil perquè de vegades ens agafa la por d’última hora i acabem fent el que sempre hem fet perquè encara que no sigui del tot bo, ens dóna la seguretat de fer allò que es conegut, que ja hem fet i que sabem el resultat…

Us proposo aplicar la tècnica del KAIZEN (kai = canvi i Zen = saviesa). Un petit canvi en la direcció adequada i constants en el temps. No fem “arrancades de cavall i parades de ruc!!!”. A poc a poc i dia a dia.

Que siguem conscients per canviar la part de la nostra història que no ens és satisfactòria. Bones vacances!!!

Rosa Barceló i Aznar

Categories:Uncategorized