Tu ets qui ha d’escollir

decidirDedica uns minuts a reflexionar sobre algunes de les vegades que has prescindit actuar segons els teus interessos, desitjos o necessitats per la temuda por al que diran. Ben segur podries explicar varies anècdotes sobre el tema que ens ocupa i, tanmateix, algunes d’elles les recordes des de la melancolia i el desig de poder tornar endarrere i canviar d’ elecció. Així, doncs, algunes de les decisions que has pres al llarg de la teva vida, s’han regit més per la opinió externa que la pròpia, propiciant, d’aquesta manera, conseqüències no desitjades o penediments.
Bé, el passat és un període de temps que, com ja saps no pots canviar, però tens molt a dir sobre el teu futur.

És cert que al llarg de la seva vida, l’home pot utilitzar una gran varietat de criteris que orientin l’elecció de la pròpia conducta, tals com el plaer, els instints, l’inconscient, les nor-mes morals i cíviques, els valors personals i la pressió social. En relació amb aquest últim criteri, entès com la pressió del teu grup de referencia en la teva forma d’actuar i pensar, podem afirmar que tots necessitem l‘aprovació dels demés per a sentir-nos valorats i apre-ciats, el problema sorgeix quan el desig d’obtenir aprovació o la por al rebuig com a persona es converteix en una necessitat capaç d’esborrar la pròpia voluntat i cedir en els propis inte-ressos per evitar enfrontar- se a la desaprovació o per no fer el que els altres esperen de tu.

La influencia del nostre cercle social, cultural i familiar és tant una realitat com, alhora, una necessitat. L’esser humà és un ésser social encarnat a una realitat que compartim i que es regeix, entre d’ altres, per normes i regles que hem de complir. Significa això que la nostra conducta ha de basar-se segons la opinió pública o segons criteris que els altres creuen els correctes? Evidentment, la resposta és no. Complir amb una ètica com a ciutadà s’allunya molt de suplantar el teu desig pel desig de la resta.


Posa-ho en marxa!

La defensa dels teus interessos és una conducta apressa. Així, doncs, en el cas que la teva experiència anterior no hagi motivat aquests comportaments es imprescindible començar a treballar-los. No negarem, però, que trencar amb un patró de conducta no és una tasca fàcil i es necessita molta pràctica per convertir aquest aprenentatge en un hàbit, en quelcom que t’acompanyi en el teu dia a dia.

> Consciencia’t que la teva opinió és tant vàlida com la de la resta. Les opinions són formes d’entendre el món en que vivim i, com a tals, no són bones ni dolentes, cadascú de nosaltres tenim la pròpia. Accepta la valoració de l’altre sense arribar a conclusions ni judicis sobre tu mateix o sobre ell. No oblidis que estar d’acord amb tothom és surrealista, per tant, accepta els desacords i les crítiques com el que són, en definitiva, altres punts de vista. Accepta-ho com quelcom que forma part de la normalitat, no és un problema, simplement és una opinió diferent a la teva, per tant, no per això has de canviar la teva forma d’actuar.
> Permet equivocar-te i que d’això en puguis aprendre, però comet l’error arrel de la teva pròpia decisió. Rectificar els teus errors i ser flexible en les teves actuacions et permet construir noves creences i opinions que s’ajusten a la teva forma de veure el món i a la teva personalitat. Has de viure les situacions en primera persona per a poder establir estratègies que a tu et serveixin.
> Busca la coherència entre allò que penses i allò que fas, entre lo que penses i lo que sents i entre les diferents actuacions que facis. La coherència et guiarà la teva conducta impedint el pas a la indecisió, l’ ambigüitat i la inseguretat.
> Valora totes les possibilitats i les conseqüències tant positives com negatives i a curt i llarg termini per decidir, segons el moment actual i amb previsió de futur, quina és la millor opció segons la teva situació. Sol tu coneixes les condicions de les que parteixes i quines son les teves potencialitats i debilitats com a persona. Així, doncs, presta atenció a la teva pròpia experiència i realitat interna i externa. Recorda que no existeix una fórmula màgica, es tracta de valorar i elegir la opció més adequada segons les teves pròpies peculiaritats. No oblidis però, en acceptar les situacions que van més enllà del teu control.
> Digues NO davant peticions poc raonables o sobre les que no vols accedir. Expressa el teu rebuig mitjançant arguments i no excuses. El fet d’ auto afirmar-te no té que perjudicar la teva relació amb l’altre, en canvi si pot comportar problemes a la teva autoestima i conseqüències per al futur de la relació.
> Utilitza un to i volum de veu adequat que mostri fermesa, manté el contacte visual, adopta una postura relaxada, empatitza amb l’altre i utilitza expressions en primera persona com prefereixo, m’agrada… Actuant des del respecte has d’ evitar que els prejudicis, la crítica i les recriminacions impedeixin realitzar el teu camí.

Centra’t en lo que tu ets i en lo que tu vols en la teva vida. Si vols ser feliç has de retornar a l’essència del teu JO i no oblidar que el que diran és un dels grans enemics de l’autoestima i, sense aquesta, mai aconseguiràs la plenitud.

Accepta amb orgull qui ets, quins són els teus valors, els teus talents, les teves habilitats, els teus objectius i pensa amb ells, en quins mitjans els has anat aconseguint i converteix-los en un hàbit ferm, incapaç de ser substituït per res que no provingui de la teva persona.

Recorda, la felicitat duradora s’instaurarà quan deixis d’actuar per agradar a l’altre i quan comencis a agradar-te a tu mateix.

Autor:
Laura Sastre Aparisi – psicòloga

IMPORTA MUCHO MÁS LO QUE TU PIENSAS DE TI MISMO QUE
LO QUE LOS OTROS OPINEN DE TI.
LUCIO SÉNECA

Vídeo divertit vers la influència de la Pressió Social:
http://www.youtube.com/watch?v=zkzezCbboh0