I tu de què vas? Les persones quan ens relacionen amb d’altres persones, de vegades, adoptem tres rols diferents que s’anomenen: Perseguidor, Salvador i Víctima.

Abans de definir-los, cal diferenciar els rols del triangle dramàtic dels rols autèntics, reals, on es donen situacions de perseguidor “mestre que castiga a un nen perquè ha trencat una norma”, de salvador “metge que salva la vida d’una persona” i víctima “persona perseguida per la seva raça, religió o gènere”.

Adoptem un paper de Perseguidor quan sentim ira, ràbia i la necessitat de treure-la. Després ens sentim millor. La persona que adopta el paper de perseguidor, necessita que li tinguin por. S’aprofita de la situació per satisfer els seus desigs personals, manipulant així la situació. Retreu, critica i no constructivament, humilia, es creu en la possessió de la veritat “jo tinc raó, els altres estan equivocats”, “jo ho faig bé, els altres són un desastre”… És despectiva i té prejudicis. Actua des de l’arrogància i invita als altres a tenir-li por. Es sent poderós. El perseguidor autèntic no fingeix cap paper, posa límits necessaris als comportaments de les persones, de manera respectuosa i complint un deure. Per exemple, el policia que persegueix a un atracador però sense ràbia ni ressentiment.

La persona que actua des del paper de Salvador necessita que la necessitin, no salva realment sinó que subtilment i amb el pretext d’ajudar esclavitza als altres mantenint-los subjectes i dependents. Aquesta salvació no és alliberadora. Estructura la situació de manera que els altres depenguin d’ella. L’ajut és un pretext, ajuda per a manipular, no vol que la víctima és salvi, perquè sinó a qui salvarà? Són les relacions de codependència. Dóna consells que no li demanen. Sobreprotegeix, impedint així l’autonomia dels altres. També actua des de l’arrogància ja que no confia en les capacitats dels altres i creu que ella pot però les altres persones no. Invita a sentir-se inútil i a sobre, agraïts. El salvador real ajuda a les persones en dificultats sense buscar dependències i assisteix a les persones perquè es facin independents i autònomes.

Actuem des del paper de Víctima quan la persona necessita ser rebaixada, humiliada, ofesa. Pretén que se li faci mal i se la rebutgi per confirmar la seva posició existencial de que els dolents són els altres (Perseguidors) o la necessitat de ser salvada (Salvador). Una víctima pot enganxar tant a un Perseguidor com a un Salvador. És veritat que moltes vegades no posseeix qualitats o té mancances, però les explota afirmant la necessitat de ser perseguida o salvada. Pobra de mi, sols em passa a mi, competeix a veure qui està pitjor. Les seves carències l’alienen i li serveix de coartada per no pensar en ella mateixa. Necessita que la rebutgin, ho provoca i després diu veus com… Es queixa contínuament i depèn dels altres. Invita a sentir culpa. L’autèntica víctima pateix sense ella provocar-ho, no és responsable de la seva situació. Per exemple, un malalt de càncer o una discriminació laboral.

Els rols falsos s’han après a desenvolupar en el primers anys de vida de les persones per imitació, reforçament, funcionalitat…etc. Són maneres de manipular als altres per obtenir el que volem perquè no sabem fer-ho d’un altra manera. No sabem dir les coses de forma directa, amb sensibilitat, respectant i entenen tant les nostres necessitats com les dels altres però sobretot perquè no sabem acceptar la frustració de que de vegades, no obtindrem allò que volem.

Feu clic per veure la imatge a mida gran

Si vols saber més:

Gill Edwards. El Triángulo Dramático de Karpman. Cómo trascender los roles de Perseguidor, Salvador o Víctima. Establece relaciones personales saludables. Gaia Ediciones.

Categories:Uncategorized