La Musicoteràpia

musicoterapia

Segons l’American Music Therapy Association “la musicoteràpia és una professió en el camp de la salut, que utilitza la música i activitats musicals per a tractar les necessitats físiques, psicològiques i socials de les persones de totes les edats. La Musicoteràpia millora la qualitat de vida de les persones sanes i cobreix les necessitats de nens i adults amb discapacitats o malalties. Les intervencions van dirigides a millorar el benestar, controlar l’estrès, disminuir el dolor, expressar sentiments, potenciar la memòria, millorar la comunicació i facilitar la rehabilitació física. Per tant és pot aplicar a qualsevol trastorn depressiu, ansiós, en drogodependències, demències,… etc.

Cal tenir en compte les següents idees per entendre què és i com funciona la musicoteràpia:

  • L’oïda és el sentit més emocionalment poderós i el que ens proporciona la major part d’emocions.
  • Al cinquè més de gestació el sistema auditiu està ja pràcticament format. Aprenem a escoltar abans de veure, tocar i els altres sentits. El nen al néixer ja és capaç d’identificar la veu de la mare, un dels primers sons que ens proporciona tranquil·litat, serenitat i equilibri a través del xiuxiueig i dels cants.
  • Si durant la infància s’ha escoltat música es desenvolupen algunes regions sensorials i motores del cervell, augmentant la connexió entre neurones.
  • Hi han estudis que avalen la hipòtesi de què l’aprenentatge d’un instrument musical és de gran ajuda per a la comprensió de les matemàtiques ja que el processament de les dos matèries els realitzen les mateixes àrees cerebrals.
  • Quan escoltem música que ens agrada, s’activen determinades substàncies químiques en el nostre organisme que actuen sobre el SNC. S’estimula la producció de neurotransmissors (dopamina, oxitocina, endorfines,…) obtenint un estat que afavoreix l’alegria i el optimisme en general, perquè aquestes substàncies són els agents químics que controlen les nostres emocions. Segons les potencien o inhibeixen, el nostre estat d’ànim és un o altre, propietat que tenen per exemple els antidepressius. Unes tenen a veure amb el benestar com la serotonina, d’altes disminueixen la tensió nerviosa i regulen el dolor com les encefalines i opiacis naturals, i d’altres intervenen en comportaments de plaer o gratificants con la dopamina. Per exemple la serotonina és pot estimular amb el cant, les encefalines amb l’exercici físic i la dopamina amb activitats relaxants com el ioga, la meditació o relaxació.
  • Alguns instruments musicals per les característiques del so que emeten posseeixen qualitats relaxants (campanetes, arpa, flauta, oboè, piano…) o estimulants (pandereta, trompetes i tambors). Cal tenir en compte que el ritme i volum poden invertir els efectes: un so de tambor fort a ritme frenètic pot ser estimulant, però a baix ritme i suau pot ser relaxant.

Tenint en compte aquestes idees i que és la música que ens agrada la que ens mou emocions tots poden tenir el nostre “patrimoni musical” on hi trobaríem aquelles peces musicals que ens generen les diferents emocions. Cadascú les seves. Malgrat això la musicòloga Rocio Alix ens proposen idees, i aquí tens alguns exemples:

Per l’insomni: Nocturnos de Chopen (op. 9 nº2 -3, op. 15 nº22, op. 32 nº1, op. 62 nº 1). Canon en Re de Pachelbel.

Per hipertensió: Les Quatre Estacions de Vivaldi i Serenata nº 13 en Sol Major de Mozart (Petita Serenata Nocturna).

Per la depressió: Concert per a piano nº 5 de Rachmaninov, Música Aquàtica de Haendel i la Simfonia nº8 de Dvorak.

Per l’ansietat: Concert d’Aranjuez de Joaquin Rodrigo, i les Quatre Estacions de Vivaldi.

Pel mal de cap: Somni d’Amor de Listz, Serenata de Schubert i Himne al Sol de Rimsky-Korsakov.

Pel mal d’estómac: Música “para la Mesa” de Telemann, Concert d’Arpa de Haendel i Concert d’Oboe de Vivaldi.

Energètiques: La Suite Karelia de Jean Sibelius.

Rosa Barceló i Aznar

Per saber més: Jordi A. Jauset Barrocal. Música i Neurociencia: la Musicoterapia. Editorial UOC.