Relacions de Codependència

Captura de pantalla 2015-02-23 a les 7.26.27

Pot l’amor absorbir-nos de manera que és pot convertir en una addicció? Sembla ser que hi ha persones que s’enamoren sempre de persones que necessiten ajuda, però no per estimar-les sinó per sentir-se útils i volgudes. Aquestes relacions són problemàtiques i destructives. Quan és així parlem del síndrome de la codependència.

Hi ha molts tipus de codependència, el més comú és el d’una parella on un dels seus membres pateix una malaltia o una addicció (alcohol, ludopatia, drogues…) i l’altre dedica tota la seva vida a cuidar-lo i ajudar-lo però sense deixar que és curi completament ja que això és el que dóna sentit a la seva vida i és sent útil i necessitat.

Hi ha persones que tenen un tret comú en totes les seves relacions, sempre s’enamoren d’alcohòlics, persones sense treball que han de mantenir, persones que necessiten algun tipus d’ajuda… Són persones que senten la necessitat de resoldre la vida de les seves parelles perquè això les fa sentir bé i importants. No s’adonen, són processos inconscients.

La persona codependent s’oblida d’ella mateixa i es centra en els problemes dels altres. Desitja rescatar els altres però com es nega a si mateixa, viu frustrada i ressentida. El codependent té por de ser abandonat i per això creu que és millor sentir-se necessitat. Necessita que el necessitin.

Una persona és codependent quan manté una relació amb una parella que abusa d’ella o l’explota, i organitza la seva vida al voltant d’aquesta mitjançant un fort compromís malgrat l’absència de satisfaccions personals o gratificacions pròpies.

Segons la Dra. Gloria Noriega Gayol inclou:

Un mecanisme de defensa que busca evitar experimentar una realitat difícil d’enfrontar. Autoenganys i justificacions. La persona desqualifica els seus pensaments o emocions alhora que evita el contacte amb persones que poden confrontar la seva realitat. No posa límits a la seva parella i està confosa ja que es centra en els problemes dels altres sense reconèixer la seva problemàtica personal. Es manifesta amb conductes com: tolerar maltractaments, evitar el contacte amb persones per no escoltar altres opinions, confusió al tractar d’acceptar allò que en realitat no accepta, justificar a la seva parella i imposar als altres una bona imatge (tapar),  minimitzant el problema per no tenir que resoldre’l…

Probablement la persona codependent des de petita ha tingut un paper de responsabilitat, pel que sigui s’han invertit els papers amb els seus propis progenitors i queda atrapada en una simbiosi, no resolta, a l’espera que algun dia podrà cobrir les seves necessitats de recolzament, cura i protecció. Per això, viu en funció de cobrir les necessitats dels altres com una manera de compensar els seus propis sentiments de por i inseguretat, i li resulta difícil prendre decisions perquè es sent incomplerta. Presenta tensió emocional (símptomes psicosomàtics) causats per la manca de consciència de les seves pròpies necessitats.

Pateix repressió emocional ja què la persona no expressa el seu disgust perquè no vol ocasionar problemes i perdre l’acceptació dels altres. Tracta de ser prudent i comprensiva amb tothom a la vegada que reprimeix les seves emocions i sentiments. Procura mantenir el control de les situacions per evitar conflictes, discussions o situacions desagradables. Té molta por de perdre el control i viu amb la por de que alguna cosa terrible passarà.

Per a sentir-se segura de si mateixa, la persona tracta de controlar el seu ambient buscant resoldre els problemes dels altres. Mostra actituds de perfeccionisme, treball i exagerada responsabilitat que la porten a comprometre’s amb situacions que li desagraden o a sentir-se aclaparada, però que accepta de manera abnegada perquè és així com es sent estimada i valorada pels altres. Aparenta estar bé quan realment es sent malament.

Com superar la codependència:

Deixar de fer dependre la nostra autoestima de la cura i protecció que dispensem a les altres persones.

Augmentar l’autoestima centrant-se amb els seus talents i habilitats, sentit de l’humor i creativitat.

Aprendre a posar límits i alliberar-nos de la necessitat d’arreglar els problemes dels altres.

Abandonar la pràctica de buscar l’aprovació dels altres a qualsevol preu.

Si les persones no li demanen ajuda no tracti d’ajuda-les.

Sigui assertiu, sincer i autèntic, expressi els seus sentiments i pensaments de manera sana.

Escolti a les persones que estima sense donar consells.

Desprenguis del pes que suposa fer-se càrrec de la responsabilitat dels altres i divertir-se més a la vida.

Procurar ser més feliç en comptes de ser bo i perfecte.

Però sobretot començar a tenir consciència que tenin una vida pròpia que val la pena i que les nostres necessitats són importants.

Libre recomanat: Melody Beattle. Liberate de la codependencia. Ed Sirio.

 

Rosa Barceló i Aznar