La Percepció Selectiva

 

Us proposo un exercici, mireu aquesta fotografia durant uns segons i dieu-me (o penseu) el primer que us ha captat l’atenció, en què us quedeu?

DSC00395

La resposta a l’exercici d’observar la fotografia potser us decebrà perquè no puc, de cap manera, deduir trets de personalitat a partir de les vostres respostes o esbrinar que ens depararà el nostre futur (aquí em quedo amb la frase que diu: “la millor forma de predi el futur és inventant-lo”).

L’exercici em serveix per introduir un tema força important al meu entendre que és la percepció selectiva. Es podria definir com un biaix cognitiu que es dóna en el procés de percepció quan les persones, en funció de les seves expectatives, necessitats, motivacions, experiències, antecedents, interessos i altres característiques de personalitat, seleccionen un objecte d’atenció i desatenen la resta de la informació.

A tots ens ha passat que hem anat al cinema a veure una pel·lícula amb un amic o amb la nostra parella. Quan sortim del cinema la comentem i arribem a la conclusió de que “no hem vist la mateixa pel·lícula” perquè ens hem quedat amb coses diferents. Quina és la realitat? Qui té raó? Tots dos o tots dos anem equivocats perquè allò en què ens hem quedat forma part d’una realitat més ampla que hem seleccionat en funció dels nostres interessos i expectatives, de la nostra història personal. Hi han molts altres exemples: és penal si és a favor del meu equip, no l’ha tocat si és a favor de l’equip contrari,.. és veritat si ho diu el meu partit polític, és una ximpleria si ho diu algú d’un altre,…

No veiem tota la realitat, interpretem allò que veiem i ho anomenen realitat. La nostra realitat. I la de l’altre?

“Nada es verdad, nada es mentida, todo depende del cristal con que se mira”

William Shakespeare

Captura de pantalla 2015-06-30 a les 11.59.48

Fins aquí bé. El problema apareix quan algú vol imposar la seva realitat a l’altre potser per amagar la seva inseguretat, potser perquè creu realment que ell o ella té raó i els altres anem equivocats i ens vol ajudar, potser per enveja, per confondre’ns, per informar-nos o per moltes altres raons.

Els nostres desitjos, les ganes que tenim de què alguna cosa passi afecta a allò que percebem. Som capaços de centrar l’atenció en aquells estímuls que confirmen els nostres desitjos, ignorant d’altres, i arribant a negar allò que no volem veure per molt evident que sigui. Comprendre aquests mecanismes és el primer pas per entendre moltes coses.

En la imatge, molts heu vist el cotxe perquè la perspectiva és important, és a un lloc privilegiat de la fotografia, o potser perquè us interessen el cotxes… Qui ha vist la gespa probablement té interessos vers la natura, qui s’ha fixat en la bandera, vivim un moment on el tema de les “banderes” sona bastant, qui s’ha fixat en el detall que no encaixa “el paper”, cal veure si ha sigut capaç de veure totes les altres coses o el paper no li deixa veure la part bona de la realitat…

Captura de pantalla 2014-12-01 a les 9.39.31

Exemple de la influència del context. Mira la figura del centre.

Si tapes amb les mans les figures de l’esquerra i la dreta és el número 13, si tapes les de dalt i baix és la lletra B.

És important entendre que tots tenim les nostres raons i que no podem exigir o imposar la nostra realitat als altres. Molts dels conflictes vénen per aquí. Us invito a fer l’exercici de comunicar la vostra percepció de la realitat, escoltar la dels altres sense jutjar i sense imposar i, però això ja és un altre tema, quan calgui saber arribar a una solució cooperativa que ens beneficiï a tots.

 

Rosa Barceló i Aznar