Errors freqüents en la comunicació

Què difícil és comunicar-se bé!!! Unes vegades no diem el que volem dir, d’altres se’ns interpreta malament, i sovint posen males intencions allí on no n’hi han… Repassem aquests llistat i reflexionem, sense autoenganyar-nos, vers quants d’aquests errors de comunicació cometem:

Veritat. Ens empenyem en que tenim raó i l’altra persona està equivocada.

Inculpació. Donar a entendre que el problema és tot culpa de l’altra persona.

Defensivitat. Debatem, negant cap defecte o mancança per la nostra part.

Victimisme. Afirmar que som víctimes innocents de la tirania de l’altra persona.

Despreciar. Usar un llenguatge brusc, groller, que fa mal amb l’intenció de fer que l’altra persona es senti inferior o avergonyida.

Etiquetatge. Qualificar a l’altra persona de “imbècil” o “fracassada” o alguna cosa pitjor.

Sarcasme. L’actitud, les paraules i el to de veu son depreciatius o condescendents (en el sentit negatiu de la paraula de sentir-se superior).

Contraatacar. Respondre a les crítiques amb d’altres crítiques.

Desviar. Canviar de tema o retreure antigues queixes.

Autoinculpació. Comportar-nos com si fóssim molt dolents o un desastre per evitar que l’altra persona ens critiqui.

Desesperança. Afirmar que ja ho hem provat tot i que res ha donat resultat.

Exigència. Exigir que l’altra persona “hauria de ser” tal com nosaltres esperem que sigui.

Negació. Negar el problema o fer veure que no estem disgustats o emfadats quan si que hi estem.

Ajuda. En comptes d’escoltar donar consells o “ajudar”.

Resolució de problemes. No fer cas dels sentiments de l’altra persona, i en canvi, ficar-nos a resoldre el problema.

Agressió passiva. Callar, posar mala cara o donar cops de porta.

Lectura del pensament. Esperar a que l’altra persona sàpiga allò que volem o allò que sentim sense tenir que dir-ho.

Si t’identifiques en molts d’aquests errors no et preocupis, ocupa’t en canviar-ho i el primer pas és reconèixer-ho.

(Exercici proposat pel Dr. David D. Burns en el seu llibre: Sentirse bien en pareja. El secreto para hacer que las relaciones funcionen. Editorial Paidós)

A més a més, segons el Dr. Burns una mala comunicació es dóna quan la persona no reconeix els sentiments de l’altra ni troba res de veritat en allò que aquesta intenta argumentar, es posa a la defensiva, ataca o la menysprea tractant-la de manera hòtil, freda o condescendent. En canvi, una bona comunicació inclou l’empatia, és a dir, reconèixer els sentiments de l’altra persona i trobar alguna cosa de veritat en allò que diu, l’assertivitat o saber expressar els sentiments de manera oberta, directa i amb tacte, usant afirmacions “sento que”, “m’agradaria”, “necessito”…, i el respecte per la persona encara que en sentim frustrats o molestos amb ella.

De totes maneres jo em quedo amb aquest Proverbi Indi:

“Quan parlis, procura que les teves paraules siguin millors que el silenci”

Perquè si no és així, MILLOR CALLATS!!!

Rosa Barceló i Aznar

Psicòloga

Categories:Uncategorized

Tagged as: comunicació errors