Aquest dies per qüestions familiars em moc per ambients hospitalaris, i no hi ha lloc com un Hospital per fer-te tocar de peus a terra, ja que és el lloc de dos de les pèrdues més temudes: salut i vida. Les pèrdues formen part de la vida i quan més grans ens fem més en tenim: sentimentals, econòmiques, afectives, mort, separació…

Segons Arnaldo Pangrazzi, al llarg de la vida patim constants pèrdues:

• La separació en el moment del naixement.
• Les pèrdues pròpies del procés de creixement.
• Les de la pròpia cultura per necessitat d’emigrar.
• De bens materials com robatoris o desastres naturals,..
• Les pèrdues de vincles afectius: amistats, divorci, ruptura generacional,…
• De la identitat personal: fracàs professional, rebuig afectiu, baixa autoestima,…
• Pèrdues de bens humans i espirituals: impotència davant atemptats terroristes, violència…
• Pèrdues de salut per malaltia, accidents i envelliment.
• Les pèrdues per allò que no hem tingut i que sempre hem desitjat: la carrera no cursada, el fill que no ha nascut, la solteria no volguda…
• La mort com a pèrdua més temuda.

Afegiríem també les pèrdues vitals, que tanquen una etapa de la nostra vida, com la menopausa, la jubilació, síndrome del niu buit,.. són etapes que inclouen un reajust.

I com ja vaig dir en un altre post, madurar és assumir les nostres limitacions i saber conviure amb les frustracions que tenim i tindrem davant els esdeveniments insuperables. Això si, esforçant-nos en afrontar aquelles situacions, on si que hi podem fer alguna cosa, perquè si que depenen de nosaltres.

Com diu el Dr. Jorge Bucay en un dels seus llibres: El camino de las lágrimas, una de les veritats més difícils d’acceptar és “que somos absolutamente incapaces de poder ofrecer a nuestros seres queridos la protección que quisieramos contra todo peligro, contra cualquier dolor, contra las frustraciones, contra el tiempo perdido, contra la vejez y contra la muerte”.

Tornat al començament deia que un Hospital és un lloc on hi veiem pèrdues però jo diria que a part de la salut, també és el lloc dels detalls. Els detalls que com va dir alguna persona, són la “salsa de la vida”: el conserge que fa una xerrada i t’obsequia amb un caramel, les senyores de la neteja que s’interessen encara que no et coneixen de res però et veuen cada dia, l’auxiliar que t’explica un acudit per animar-te de bon de matí i et facilita la feina, la infermera que amb tota la paciència del món t’explica com has de curar al malalt quan et donin l’alta, la que et truca quan no treballa per saber com estàs, o la que malgrat les retallades “no retalla” el temps que necessita dedicar al malalt, el metge que a part de fer la seva feina, que no és poc, té la humanitat d’acompanyar al malalt portant-lo en la cadira de rodes després de fer-li una prova xerrant amb ell com si fossin amics de tota la vida, o el que no diu res (perquè cadascú té el seu estil) però quan passa pel costat li toca el braç al malat… Tot això no té preu.

Estem enfocats cap a la part negativa de la vida i de les persones. La variabilitat humana és molt gran. Sempre recordaré un reportatge sobre l’accident en la planta nuclear de Chernobyl ja fa molts anys, que em va impactar, i on es mostrava els extrems del continu de la variabilitat humana. D’una banda els bombers que estaven treballant per evitar mals majors sabent les conseqüències per a ells i de l’altra el personal de la central que quan va veure problemes va fugir “campi qui pugui”. No neguem la realitat, i la realitat té extrems. Jo em vull enfocar a la part bona, a la dels detalls que també existeix, valorar-la com cal i potenciar-la.

I un dels valors de la part bona de la vida que cal potenciar és l’agraïment, que l’hem d’expressar en veu alta i públicament cap a les altres persones i en silenci quan valorem allò que tenim (salut, afecte,…). Per tant, agraeixo en veu alta i públicament a totes les persones de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre que ens ha atès durant aquests dies, la seva dedicació i interès. Gràcies pel seu saber, saber fer i sobretot pels seus detalls.

Rosa Barceló Aznar i Família

Categories:Uncategorized