El drets assertius són els drets que té qualsevol ésser humà pel fet de ser-ho. Nosaltres i els altres. L’assertivitat la podríem definir com les habilitats (o l’art) de saber defensar els nostres interessos sense envair els de les altres persones. Fent un resum diríem que hi han 10 drets ASSERTIUS bàsics són:

1. Dret a ser el teu propi jutge.
2. Dret a elegir si ens fem o no responsables dels problemes de les altres persones.
3. Dret a elegir si volem o no donar explicacions.
4. Dret a canviar d’opinió.
5. Dret a cometre errors.
6. Dret a dir “no ho sé”.
7. Dret a no necessitar l’aprovació de les altres persones.
8. Dret a prendre decisions que poden no ser lògiques.
9. Dret a no comprendre les expectatives dels altres.
10. Dret a no intentar assolir la perfecció.

1. Dret a ser el nostre propi jutge. Significa que tenim dret a tenir les nostres pròpies opinions i creences, a valorar els nostres sentiments i conducta, i a acceptar-los com a vàlids si així ho creiem encara que no ho creguin les altres persones. Exercir aquests dret suposa que ens posem d’acord amb nosaltres mateixos per decidir que volem, que aprenguem a jutjar-nos a nosaltres mateixos amb claredat sense exigències ni un excés d’autoindulgència, que elegim la nostra escala de valors i principals metes i que actuem d’acord amb tot això (coherència).

           També implica:

• Actuar segons allò que nosaltres pensem i no en funció del que opinen els altres.
• Responsabilitzar-nos de la nostra existència traient-la de les altres persones.
• No deixar-nos imposar valors externs que no hem elegit.
• Alliberar-nos del “hauries de” que ens fan vulnerables a la manipulació: “hauries de veure que no….”, “hauria de sortir de tu…”
• És bo prestar atenció a les opinions del altres, però hem de prendre les nostres decisions.
• Aprendre a rebutjar peticions, quan així ho decidim, sense sentir-nos culpables.
• Atrevir-nos a expressar allò que pensem, sentim i volem, sense tenir excessivament por al possible rebuig de les altres persones.
• Recordar que cadascú és el màxim responsable de la seva vida.
• Afrontar la responsabilitat de què a algunes persones no els hi agradi la nostra conducta assertiva.

2. Dret a elegir si ens fem o no responsables dels problemes de les altres persones. Si ignoren aquest dret les altres persones podran manipular-nos presentant-nos els seus propis problemes com si fossin nostres. Però si som ASSERTIUS i adopten aquest dret si per exemple un company no ens deixa centrar en el treball o ens atabala contant-nos les seves dificultats, una resposta assertiva seria demanar-li que ens ho expliqui en algun altre lloc o moment o recomanar-li ajuda professional sense sentir-nos culpables perquè no l’atenem.

Una de les creences que ens impedeix exercir aquest dret és que no volem dir o fer res que pugui ferir els drets dels altres. Això està bé, es preferible tractar amb educació i tacte als altres però és impossible i contraproduent pretendre exigir-nos que mai farem mal a ningú (no estar enamorat de qui si ho està de nosaltres, per exemple). És millor no mostrar-se fals dient el que no sentim i acceptar que no hem de mostrar-nos igual d’afectuosos amb tothom i que tenim dret a elegir als nostres amics (encara que pugui molestar a algú).

Acceptar aquest dret és acceptar la idea que les nostres necessitats són tan importants com les de les altres persones i que de vegades hem de ser capaços de posar les nostres necessitats i interessos per sobre dels altres. Trobar l’equilibri entre les necessitats dels altres i les nostres. Que no es desequilibri cap un costat o cap a l’altre.

3. Dret a elegir si volem o no donar explicacions. Si ens règim pels nostres valors i judicis no tenim perquè sentir-nos obligats a donar explicacions vers el nostre comportament per a que els altres decideixin si es correcte, encertat o no, ni per intentar convèncer-los de que no estàs equivocat. Els altres sempre tindran l’opció assertiva de dir-nos que no els agrada el que fem però nosaltres podem optar per: no fer cas, buscar un acord o negociació, o respectar les seves preferències i modificar el nostre comportament. La decisió és nostra.

4. Dret a canviar d’opinió. La realitat és molt complexa i canviant i pot ser vista des de diferents angles. Per tant, per a ser realistes i aconseguir el màxim de benestar, convé acceptar que canviar d’opinió és saludable i normal. Ens poden acusar d’haver canviat d’opinió, d’irresponsabilitat o de que no som capaços de prendre decisions però de vegades això és una manipulació. Tenim dret a canviar d’opinió i més si aquest canvi no perjudica a ningú.

5. Dret a cometre errors. Si creiem de forma autoexigent que no hem de cometre errors (fet que és impossible), quan en fem un reaccionem sentint-nos malament pensant que és terrible i que som uns ximples. A més a més és fàcil que els altres ens manipulin i ens facin sentir culpables. Quan els altres ens acusen i ens fan sentir culpables per un error que hem comès sentim ansietat i de vegades recorrem a estratègies no massa adequades com: negar l’error, donar massa explicacions per a tractar de justificar-nos, treure-li importància (fet que fa enfadar més al altre), o sentir-nos obligats a fer alguna cosa per arreglar l’error. Però si som assertius reconeixerem que hem comès un error, veien-t’ho com a normal i sense sentir-nos culpables o ansiosos.

6. Dret a dir “no ho sé”. Consisteix en respondre tranquil·lament que no sabem alguna cosa i atrevir-nos a preguntar allò que no sabem. No ho podem saber tot i no necessitem tenir totes les respostes per a sentir-nos bé, eficaços o valuosos. Dir NO HO SÉ sense sentir-nos malament. Si alguna persona de manera malintencionada ens fa una pregunta capciosa, la resposta és: “No ho sé, què creus tu?”.

7. Dret a no necessitar l’aprovació de les altres persones. Les relacions interpersonals són molt importants i a tots ens agrada agradar als altres. Raons:

• Aconseguir l’aprovació de tothom és impossible per tant és millor acceptar amb naturalitat que hi haurà persones a qui no agradarem.
• Si volem aconseguir la aprovació dels altres a qualsevol preu ens convertirem en persones ansioses perquè tindrem por a perdre-la i submises.
• Si ens comporten sempre com el altres volem que ho fem deixarem de ser fidels a nosaltres mateixos.
• La nostra necessitat d’aprovació ens farà manipulables.
• Mai serem lliures si no som capaços de arriscar-nos a fer allò que realment volem encara que no agradi a les altres persones.

8. Dret a prendre decisions que poden no se lògiques. La lògica i el raonament es basen en afirmacions absolutes de tot o res però la vida no és així. Els nostres desitjos, motivacions i emocions no són tan clars, de vegades es barregen i confonen, i d’altres són contradictoris. Això està llum de la lògica o raó. Això no és lògic!!! No tens raó!!! Són expressions que s’utilitzen quan ens volen manipular. En comptes de demanar-nos allò que volen, les altres persones poden argumentar que no és lògic allò que diem o fem, fent-nos sentir ximples i fent-nos més difícil dir que no. Volen fer sentir-nos culpables per anar en contra de la lògica.

9. Dret a no comprendre les expectatives dels altres. Algunes persones tenen la creença irracional de què hauríem d’esbrinar les seves necessitats i expectatives i pretenen manipular-nos amb insinuacions i al·lusions indirectes, en lloc d’expressar directament allò que volen. No ens poden acusar de no saber les expectatives dels altres, si no ens ho diuen. A més a més, si parlem clar ens evitarem els errors que cometem quan intentem esbrinar que volen o necessiten els altres.

10. Dret a no intentar assolir la perfecció. Algunes persones creuen que si bé no som perfectes hauríem de intentar assolir la perfecció. Que tenim el deure d’intentar-ho “hauries de ser millor”. Els hauries són contraproduents. Ni ha prou en fer les coses de la manera més satisfactòria que bonament puguem. És bo reconèixer el nostre dret de què de vegades no ens interessa anar a la recerca de la perfecció. Aquesta posició també ens allibera de la manipulació dels altres que tracten de que fem allò que volen argumentant que allò què ens proposen és el millor i per tant s’aproxima d’alguna manera a la perfecció o que ells ho fan bé i nosaltres malament. Sempre poden dir, val!! Potser si que és millor així però no m’importa!!!

Llibertat de poder sentir, pensar, decidir i actuar seguint les nostres creences sense deixar-nos manipular.

Escoltar però decidir per nosaltres mateixos. I davant el dubte aplicar-nos aquesta regla:

Frase: Erasmo de Rotterdam (1466-1536) “Nada hay tan desgradable y pedante como los juicios de un hombre sobre otro”. Humanista, filòsof, filòleg i teòleg holandés.

Per saber més: Elia Roca. Cómo mejorar tus habilidades sociales. Ed: ACDE Psicología.

Rosa Barceló i Aznar

Categories:Uncategorized

Tagged as: drets assertius habilitats socials