Durant tots els anys que m’he dedicat a la psicologia en la que jo anomeno la meva “consulta rural” he tingut que sentir algunes vegades (més de les que jo hagués volgut) la següent pregunta-retret: Per a que serviu els psicòlegs? No serviu per a res!!! En aquest article pretenc explicar el paper del psicòleg tal i com jo l’entenc des de la meva realitat i la meva experiència.

Un psicòleg no cura perquè no tracta malalties i no és metge, tampoc jutja perquè no és jutge i no entén de lleis, tampoc és un confessor que pot fer que expiem els nostres pecats, ni un amic incondicional que amb bones intencions i per no fer-nos mal ens dóna la raó en tot allò que diem o fem per confirmar que nosaltres som el bons i els altres els dolents o jo tinc raó i els altres van equivocats, ni un mag que màgicament ens resoldrà tots els nostres problemes i cobrirà totes les nostres necessitats.

Si quan anem a la consulta d’un psicòleg ens hem generat prèviament aquestes expectatives la frustració està garantida. I la pregunta-retret, expressada o pensada, també.

Un psicòleg pot acompanyar, orientar, informar, formar, ensenyar tècniques on l’eficàcia de les mateixes dependrà en part de la pràctica que se’n fa, però mai un psicòleg pot (ni ho ha de fer) pensar, decidir i resoldre pel seu client. Des de la confiança i la confidencialitat, el respecte a la persona i la seguretat de que no serà jutjat, el psicòleg modelarà i moldejarà al seu client, i mitjançant les preguntes adequades farà que aquest pensi, entengui, prengui decisions i resolgui per ell mateix. De cap manera generarà una relació de dependència psicòleg-client. Les persones dependents necessiten que els altres pensin i resolguin els seus problemes i si no pot ser, que els obliguin a fer-ho perquè així no han de decidir… i potser perquè si surt malament és molt fàcil donar tota la culpa o responsabilitat als altres. Un psicòleg pot protegir en un moment donat el seu client però mai sobre-protegir ni fer que depengui d’ell.

D’altra banda hi ha persones que acudeixen a la consulta d’un psicòleg amb l’única intenció de queixar-se de la seva mala sort o del dolentes que són les altres persones. Si bé, expressar les emocions és un component que ens portarà a l’alliberació emocional, i que per poder omplir primer hem de buidar, no n’hi ha prou amb la queixa, cal canviar i això no es gens fàcil. Si no canviem res ja sabem el resultat.

Un psicòleg ens pot ajudar a acceptar les pèrdues que sens dubte ens trobarem al llarg de la nostra vida, a afrontar les nostres pors i inseguretats que tots tenim, a controlar la ràbia que de vegades ens juga males passades, i a saber expressar l’alegria, afectivitat i la intimitat. Però tot això no es pot aconseguir en una sessió, és la suma de temps i esforç el que donarà resultats i aquests, la motivació per a continuar. Si no estem disposats a tenir la constància i paciència que el canvi requereix, qualsevol consulta, tècnica o practica està condemnada al fracàs i justificarà la creença de que els psicòlegs no servim per a res!!! Amb això no vull eximir tota la responsabilitat al psicòleg i traslladar-la al client, cadascú ha d’assumir la responsabilitat que li pertany: l’un de ser un professional informat i eficaç (saber i saber fer) i l’altre de tenir l’actitud necessària per a iniciar el canvi.

Moltes vegades ens frustrem perquè ens generem unes expectatives que no són reals, és la il·lusió de que sigui així, la que ens manté la creença i després la decepció és molt gran. En qualsevol vincle o relació és molt important deixar les coses molt clares des del primer moment i no generar unes expectatives irreals entenen que tothom ha d’assumir la seva responsabilitat, sols així evitarem la desil·lusió i decepció.

Si després de l’exposat seguiu pensant que els psicòlegs no servim per a res, assumeixo la responsabilitat de no saber-me expressar però no la que li correspon assumir al lector de prendre les seves decisions i accions. De totes maneres teniu tot el dret a pensar allò que vulgueu!!!

Rosa Barceló Aznar. Psicòloga

Categories:Articles