Trets de Personalitat i ansietat

TRETS DE PERSONALITAT RELACIONATS AMB L’ANSIETAT

En d’altres post hem definit l’ansietat patològica com una sensació difusa d’inseguretat i incertesa que provoca respostes fisiològiques (ofecs, taquicàrdies, problemes gastrointestinals…), conductuals (conductes d’evitació per por…), cognitives (preocupacions anticipades, pensament accelerat…) i assertives (dificultats en les relacions socials…). L’ansietat patològica és sinònim de sofriment i insatisfacció perquè encara que no sigui greu, ens incapacita per viure la vida amb plenitud i felicitat. Per tant continuarem parlant de l’ansietat perquè cal conèixer a que ens enfrontem i en concret dels trets de personalitat que poden estar relacionats amb l’ansietat.

 

img_1599

Identitat personal deficient

La persona amb valors rígids inflexibles genera actituds dicotòmiques de blanc o negre, tot o res, quan ha de prendre decisions. Això pot funcionar bé en un “ambient militar” però no a la vida, la vida no és així, quasi mai és blanc o negre, ni jo sóc la bona i els altres els dolents. Les persones rígides responen amb ansietat quan han de prendre grans o petites decisions perquè la vida no encaixa en els “seus valors”. No entenen res…

A l’altre extrem tenim a la persona sense valors, influenciable, sense capacitat per a decidir-se, que es carrega d’ansietat a la més mínima decisió que hagi de prendre. Recordem que els valors ens donen criteris clars per a prendre decisions i resoldre els problemes de la nostra vida, si no tenim valors no sabrem que hem de fer.

Una identitat sana inclou uns valors clars i sans on la persona presenta el seu criteri sense rigidesa amb flexibilitat i coherència.

Pensament pertorbat

Inclou a les persones que pateixen culpa i preocupació.

La culpa significa sentir-se malament per alguna cosa que no hem fet bé o simplement no hem fet en el passat. La culpa no consisteix en aprendre del passat. La culpa immobilitza en el present per alguna cosa que ja ha passat. Mai utilitzar-la com a eina per fer sentir malament els altres i controlar així el seu comportament.

La preocupació és una forma d’esgotar-se en el present consumint-lo en alguna cosa que forma part del futur i que no tenim control. La preocupació no és fer plans ni programar objectius pel futur. La preocupació és pensar en el futur amb ansietat. Preocupar-se és generar ansietat.

Per tant, els sentiments de culpa i la preocupació es relacionen estretament amb la inseguretat i la incertesa pròpies de l’ansietat.

La inestabilitat emocional (debilitat del jo)

Les persones inestables:

No entenen que l’esforç, la frustració i la pèrdua son parts inevitables de la vida.

No estan segures d’allò que volen ni del que senten.

No saben formular els problemes en termes senzills de sentit comú i es perden en abstraccions i qüestionaments. Tenen dificultats per buscar alternatives d’acció i solució als problemes.

Tenen mal sentit del temps. S’organitzen malament. Responen ràpidament o lentament. S’equivoquen perquè es precipiten o dilaten i deterioren les situacions.

Es perden en perfeccionismes absurds. Intenten assolir allò que és impossible, adoptem patrons sobrehumans que no estan al seu abast i conseqüentment fereixen la seva autoestima.

La vida se’ls passa pensant. Pensen però no actuen. No fan.

Viuen contínuament involucrats en autocensures i autocrítiques.

No estan preparats per afrontar situacions de tensió o estrès. Ho eviten inclús mentalment. No es preparen i quan arriba el moment “difícil” sucumbeixen.

La suspicàcia

Les persones envejoses i suspicaces (desconfiades) s’inventen amenaces, es tornen hipervigilants davant el possible perill i també per trobar senyals tranquil·litzadores de que el perill existeix. Veus com tenia raó!!! Aquesta barreja d’enveja i suspicàcia fa que les persones visquin una vida plena de projeccions defensives que els porta a l’estrès i a la somatització.

Dificultats en les relacions socials

Les persones amb dificultats interpersonals tendeixen a ser tímides i passives en les relacions socials. No practiquen, s’aïllen i per tant no dominen els mecanismes de la comunicació interpersonal. La vida social és una font d’ansietat molt gran. Poden arribar a patir fòbia social.

 

img_1600

La dependència excessiva

Dependència és sinònim de passivitat. Davant les dificultats el dependent sempre es paralitza. Es para esperant que li resolguin els problemes o que l’obliguin a fer-ho. Si no hi han dificultats no presenta ansietat. Si n’hi han però algú l’ajuda a resoldre o respon per ell, tampoc presenta ansietat. Si hi han problemes i no tenen en qui recolzar-se, la ansietat apareix de manera brusca i exagerada.

La dominància

La persona dominant té tendència a la tensió però no necessàriament a l’ansietat. La dominància passa a ser una font d’ansietat intensa quan coincideix amb d’altres factors de personalitat dissonants i sobretot si també són potencialment generadors d’ansietat.

Exemples:

La dominància i el gregarisme social. Necessitat de ser davant els altres i carència d’iniciativa i autonomia pel lideratge.

Dominància i deficient identitat personal. Voler ser sense criteris ni carisma.

Dominància i timidesa. Necessitat de la consideració dels altres i incapacitat per a relacionar-se.

I més però ja continuarem… Per acabar em quedo amb un clàssic:

 

“Algunas cosas están bajo nuestro control y otras no.
Sólo tras haber hecho frente a esta regla fundamental y haber aprendido a distinguir entre lo que podemos controlar y lo que no,
serán posibles la tranquilidad interior y la eficacia exterior”  

Epicteto 55-135. Filòsof grec.

 

 

%d bloggers like this: