Els propòsits de Cap d’Any
Diuen alguns experts que fer-se propòsits de canvi quan comença un nou any és antidepressiu perquè es genera la il·lusió de que comencem de nou i els podem complir: deixar de fumar, comença una dieta, acabar coses eternament inacabades o com deia algú, “no em proposo apuntar-me a un gimnàs perquè ja fa temps que hi estic apuntada però anar-hi algun dia potser sí…” Fins que malauradament ens adonem que “no canvia res” i tornem al de sempre. EL CANVI NO ÉS GENS FÀCIL per diferents motius.
No és gens fàcil perquè fer el que sempre hem fet ens dóna la tranquil·litat d’allò que és conegut i fer alguna cosa diferent representa la incertesa i per tant l’ansietat de les coses noves. A més a més ser la persona de sempre (amb les coses bones i no tan bones) ens defineix, representa la nostra identitat i si canviem sembla que se’ns desestructuri i ens agafa la por d’última hora, tornant a la tranquil·litat de fer allò que sempre hem fet o ser la persona que sempre hem estat.
Posarem dos exemples:
- El nen que és “el pallasso” de la classe, actua així per amagar les seves dificultats acadèmiques però, a més a més, fa riure i els altres el tenen en compte per aquesta “habilitat” i esperen d’ell que es comporti d’aquesta manera… Davant aquest context veiem clarament que el canvi no és gens fàcil.
- Una persona adulta que pensa que no la volen com a persona sinó per totes aquelles coses que fa pels altres. Li costarà molt dir que NO perquè té la creença de que si es nega a les peticions no raonables que les altres persones li puguin fer, la deixaran de voler. I als altres ja els hi va bé que sigui així!!!
Fer-se propòsits de canvi és fàcil, complir-los ja no ho és tant. Però és bo tenir il·lusions perquè sinó ens deprimim. Cal però que ens demostrem que Sí podem canviar per no caure en la indefensió i la desesperança. Normalment els propòsits tenen a veure amb “allò que no faré encara que vulgui”, és a dir, hàbits que volem deixar o en “ho faré encara que no vulgui”, és a dir, alguna cosa que hem evitat fer. Quan allò que volem fer coincideix amb allò que hem de fer tot és molt fàcil però moltes vegades hem de fer allò que no volem o volem allò que no hem de fer… Aquí és quan hem d’activar la nostra Força de Voluntat o Autocontrol, que no és més que la capacitat de fer allò que ens CONVÉ encara que ens costi tenint en compte els resultats a curt, mig i llarg termini.
La força de voluntat és un múscul que es pot entrenar. Comencem per un petit canvi, insignificant i siguem constants en el temps. Demostrem-nos que hem canviat alguna cosa i ens en proposem una altra… i així arribarem a la convicció i creença de que podem canviar sense deixar de ser nosaltres, sense que se’ns desestructuri res, al contrari un “nosaltres” polit i millorat. Això és el creixement personal. I quan ens acusen d’haver canviat perquè no els interessa el nostre canvi, sempre podem dir allò de “no he canviat, simplement he après!!!”
Ah! I penseu que quan fallem no vol dir que siguem fluixos o incapaços és que com tot múscul, si el forcem es cansa, i de vegades sucumbir vol dir que ens hem esforçat massa i que cal descansar.
Amb propòsits o sense us desitjo
tot el millor pel 2017!!!
Rosa Barceló i Aznar
Una mica d’humor!!!
Categories:Uncategorized
Rosa Barceló psicòloga 