Estil Afetiu Preocupat o Dependent

bebe2-410x411

 

Estil Afectiu Preocupat o Dependent

(i no solament parlo de relacions de parella o amistat, parlo d’educació)


La manera en què establim vincles afectius està molt condicionada per la manera en què vam experimentar els primers vincles amb les persones significatives del nostre entorn. I quan dues persones s’ajunten barregen dos estils afectius, dues maneres d’estimar i de ser estimats diferents. Un estil influirà en l’altre i d’aquesta combinació naixerà el seu propi model d’afecció (apego).

Segons com sigui la nostra autoestima (alta o baixa), el grau de dependència de les altres persones, del nivell de confiança (confio amb les persones o vaig en desconfiança) i de la necessitat d’apropar-nos o evitar els altres, obtenim quatre estils afectius diferents: preocupat (o dependent), evasiu (o fugisser), temorós i segur. Avui parlarem del primer.

L’estil Preocupat o Dependent caracteritza a una persona amb baixa autoestima, que té una visió positiva dels altres (jo no estic bé o no sóc prou capaç, els altres estan bé o són molt capaços), per tant confia en la gent i no evita a les persones perquè depèn d’elles. Aquestes persones estableixen vincles de dependència.

Es pot arribar a la dependència per dos camins molt diferents: un excés de sobreprotecció o per tot el contrari, una absència o carència de vinculació afectiva.

Les persones que han estat sobreprotegides han tingut menys oportunitats per superar adversitats, resoldre problemes, prendre decisions, de tolerar la frustració… i d’aprendre en general. Són insegures i tenen molta por a equivocar-se. Han entrenat poc. De grans buscaran figures de seguretat i protecció per seguir amb el seu guió: que els hi resolguin els problemes i la “vida”, i si la troben es faran dependents i tindran molta por a perdre-ho, a l’abandonament i al rebuig.

D’altra banda les persones amb carències afectives tenen una gran necessitat d’aconseguir afecte i ho fan a qualsevol preu. S’entreguen amb desesperació a qui creuen que els donarà l’afecte que no han tingut, i com no tenen un referent clar del que significar estimar i ser estimats són fàcilment reclutats per persones que veuran i s’aprofitaran de la seva vulnerabilitat. Aquestes persones ho donen tot amb l’objectiu de no perdre el poc que tenen i que tant desitgen. Sense voler repeteixen el guió de la seva infància i troben persones que no els estimen el suficient. Però amb poca cosa en tenen prou!

Parlem també d’estil Preocupat perquè estan molt pendent de la relació ja que allò que més les preocupa, és sentir-se abandonades i rebutjades. La seva baixa autoestima fa que interpretin qualsevol situació més negativament del que possiblement ja és.

Tenen dos creences molt interioritzades: creuen que ningú les voldrà perquè no es mereixen que les estimin i que els altres són millors que elles, és a dir, es posen en una posició d’inferioritat. Per tant s’esforcen molt per ser acceptades i fan el que sigui per aconseguir-ho pagant un preu molt alt: oblidar-se d’elles mateixes i entregar-se als altres. Quan creuen que ho han aconseguit és quan es valoren elles. Veieu les implicacions de tot això en etapes com la infància i l’adolescència i la necessitat de ser acceptades pel grup? Veieu que tot comença en la manera com establim els vincles afectius amb els nostres progenitors i persones significatives? Veieu com pot condicionar la nostra vida adulta? Per això dic que parlo d’educació.

Una altra característica d’aquestes persones és que exigeixen als altres la mateixa entrega i dedicació per satisfer la seva dependència i evitar l’ansietat i la por que els produeix la desatenció i el rebuig. La seva baixa autoestima fa que interpretin negativament qualsevol gest o acció de les persones que estimen. I a més a més, necessiten contínuament una gran demostració afectiva que pot acabar asfixiant a l’altra persona.

Per tant, viuen en un estat d’ansietat generalitzada per la tensió, l’estrès de satisfer les necessitats de la seva parella i de les altres persones i la por a perdre el poc que tenen. Quan depens de les altres persones i no tens control de la teva pròpia vida, un no sap mai que passarà i això és molt angoixant.

Normalment la relació s’acaba perquè s’han entregat tant que s’han buidat i l’amor acaba convertint-se en mal humor, queixes i ressentiments. Però com són persones dependents prefereixen això que res!!!…

I continuo dient que estic parlant d’educació i dels primers vincles…

Per últim, com poden sortir de la dependència? Aprenent a confiar en un mateix. I com aprenem a confiar en nosaltres mateix@s? CONFIANT!!!

Més idees:

  • Oblidar les unions perfectes.
  • Tenir temps per trobar-nos a nosaltres mateixos.
  • Valorar-nos més.
  • Esforçar-nos en trobar la nostra identitat (diferents dels altres).
  • Deixar de pensar que alguna persona farà per tu allò que tu no fas per tu mateix o mateixa.
  • No tenir por a caure malament a la gent (per molt que fem segur que caiem malament a més d’un i de dos…).
  • Aprendre a estar sols i soles.
  • Deixar de culpar els altres pels nostres defectes o inseguretats.
  • No tenir por a defensar els nostres interessos respectant els dels altres.
  • Intentar ser el nostres millor amic o amiga.

Continuarà amb l’estil evassiu o por al compromís…

Rosa Barceló.

Per saber més: Xavier Guix. ¿Cuánto te quiero? Ed Aguilar.

images