POSICIONS EXISTENCIALS
SEGONS L’ANÀLISIS TRANSACCIONAL
Cada persona té un concepte bàsic vers ella mateixa, els altres i el món. Aquesta manera de veure’ns és subjectiva i determina els nostres pensaments, valors i sentiments que justifiquen les nostres decisions vitals. Són les posicions existencials. Partint dels pronoms Jo i Tu, i dels adverbis bé i malament, descrivim la relació que existeix entre nosaltres i les altres persones.
· Jo estic bé ( OK ó + ) pot significar sóc bo, ric, fort, poderós, obert, interessant, valuós, mereixo viure… En el fons pel motiu que sigui em sento bé.
· Jo estic malament ( NO OK ó – ) pot significar sóc dolent, dèbil, lleig, avorrit, inútil, ignorant, la meva vida no val res. En el fons pel motiu que sigui em sento malament.
· Tu estàs bé, pot significar m’estimes, em consideres, puc confiar en tu, la gent és justa, ets fort, alegre. En el fons pel motiu que sigui et sento bé.
· Tu estàs malament, pot significar ets dolent, no vals, ets perillós, cruel, injust, la teva vida no val res. En el fons pel motiu que sigui et sento malament.
La visió que tenim de nosaltres mateixos, dels altres i del món ve determinada pel tipus de relacions que vam tenir amb les persones significatives, importants del nostre entorn. Missatges parentals (verbals i no verbals) que amb els anys ens fam sentir més o menys bé amb nosaltres i amb el altres: “això és ser un bon noi/a”, “si ho fas et trenco la cara”, “no podràs”, “quines ximpleries dius”, “no ploris”, “això ho saps fer molt bé”… Són decisions preses en la infància (abans dels 8 anys) en absència de la capacitat racional lògica d’una persona adulta. Allò que en la nostra infància vam decidir per adaptar-nos i sobreviure no té perquè ser allò que hem de continuar fent o decidint ara.
Exemple: si durant la meva infància vaig adaptar-me i ser submisa davant l’autoritat perquè rebel·lar-me em portava problemes “aquí és fa el que jo dic i tu a callar, mocós o mocosa…”. Ara no tinc perquè adaptar-me per por i cedir davant les figures d’autoritat (cap, parella,…).
D’acord amb el que s’ha estat dient fins ara, si unim els pronoms amb els adverbis, tenim les següents combinacions que donen lloc a quatre Posicions Existencials:
- Jo estic bé / Tu estàs bé.
- Jo estic bé / Tu estàs malament.
- Jo estic malament / Tu estàs bé.
- Jo estic malament / Tu estàs malament.
Hi ha una cinquena posició la Realista que és:
5. Jo estic + ó – bé / Tu estàs + ó – bé
1. Jo estic bé / Tu estàs bé = Maníaca
En aquesta posició qui la viu tot és absolutament perfecte i els altres són meravellosos.
Les persones que estan en aquesta posició vam rebre tot tipus d’atenció i reconeixement, es va tenir cura d’ells però no van poder expressar el sentiments negatius que sorgeixen davant les dificultats i limitacions de la vida “tot va bé”. Però com la vida no és així i no es pot amagar sempre (negar) els aspectes negatius propis i els dels altres, la persona després d’un estat eufòric, acaba esgotada i en un estat depressiu. (Exemple: l’amic meravellós passa a ser un impresentable… Passem del TOT al RES).
2. Jo estic bé / Tu estàs malament = Arrogant (complexe de superioritat)
Qui adopta aquesta posició col·loca els aspectes negatius, els defectes, l’origen dels problemes i la culpa de tot el que és dolent en els altres. No veuen els aspectes negatius que hi ha en elles, en el que diuen o fan.
Existeixen dos camins per arribar a assolir aquesta posició. Un camí és haver estat educat en un ambient on és va inflar l’ego de la persona “ets el millor de tots” sense donar lloc a la frustració i bolcant fora de la persona la part negativa de les coses “sense mi no podran són uns inútils”. És la persona que es sobrevalora.
Un segon camí ve derivat de la persona que ha estat maltractada amb violència, humiliada i ridiculitzada. Els altres són dolents i jo sóc el bo. Persones ressentides que poden acabar sent antisocials o delinqüents.
3. Jo estic malament / Tu estàs bé = Depressiva (Complexe d’inferioritat)
En aquesta posició la persona col·loca dins d’ella els problemes i els aspectes negatius mentre que atribueix a les altres persones els positius. Persona que s’infravalora. És maximitzen les virtuts i minimitzen els defectes dels altres i a l’inrevés, és fan grans el seus defectes i petites les seves virtuts. Són persones que al no confiar en si mateixes es fan dependents i necessiten l’ajuda dels altres. S’arriba a aquesta posició per una educació hostil i alhora sobreprotectora (m’enfado però t’acabo solucionan els problemes…).
4. Jo estic malament / Tu estàs malament = Desesperada
La persona que està en aquesta posició atribueix els aspectes negatius a si mateixa i als altres. Tot és negatiu. No hi ha res de positiu, no es pot confiar en ningú i no hi ha res a fer. Aquesta actitud és característica de les persones que van ser abandonades, rebutjades o ignorades els primers mesos de vida. La persona abandonada no té esperança. En casos extrems pot acabar en suïcidi.
5. Jo estic més o menys bé / Tu estàs més o menys bé = Realista
És la posició que hauríem de reconquistar. Independentment de la nostra història i de les nostres experiències, allò que vam decidir és pot canviar. La persona adulta en la que ens hem convertit (no el nen-nena que érem) posseeix més informació, ha après, és més objectiva i sap que de vegades s’està bé i d’altres no, que les altres persones no són ni millors ni pitjors que nosaltres, que jo tinc unes fortaleses i unes febleses i tu unes altres, i que de vegades podem estar malament sense que això afecti a la nostra vàlua com a persones ( respecte i confiança en un mateix).
Persona oberta al canvi, a la creativitat, a créixer. No es deixa portar pel passat si no que decideix i respon a “l’aquí-i-ara”.
Rosa Barceló i Aznar
Categories:Articles
Rosa Barceló psicòloga 