El què he après dels “animals”.

El primer dels drets assertius, drets que tenim els ésser humans pel simple fet de ser-ho, i del qual es deriven tots els altres, és el dret a ser el nostre propi jutge, sols nosaltres mateixos podem exercir el dret a jutjar-nos pel que som i pel que fem, d’assumir la responsabilitat de la nostra vida i de les nostres decisions, i de no jutjar els altres. Bé, doncs, més que un dret humà sembla un dret “animal” perquè si algú no jutja a ningú són els animals. Els hi és igual que siguis lleig, alt, prim o gros, popular, freaky, pobre o ric,… estan al teu costat i no et jutgen mai.

Si parlem de que estan al nostre costat, enllacem amb un altre dels escassos valors humans actuals: la fidelitat, entesa com la unió, veritable connexió, entre dos éssers vius. Compromís i lleialtat en el pas del temps. Respecte i confiança d’un ésser viu per un altre. Els animals són fidels no et deixen quan apareixen els problemes econòmics o t’has fet gran, per exemple. Els animals fins i tot quan són presa dels seus instints sempre tornen.

A la seva manera demostren l’afecte sense dissimular, de veritat, deixant clar que els importem, sense buscar la reciprocitat humana: et demostro el que sento sols en la mateixa quantitat que has demostrat sentir per mi. Potser no és amor incondicional perquè mengen (uns més que els altres) però jo diria que és el que més s’hi assembla ja que amb poca cosa en tenen prou.

No presenten enveges ni ressentiments simplement perquè no tenen la capacitat de comparar-se. Gaudeixen del que tenen sense donar importància a si el gos de la veïna del costat té un os més gros que el seu o més espai per córrer o l’últim model de collar marca X… Reflexionem vers si en el moment actual aquest és un valor també humà.

No vull caure en el pessimisme respecte a l’ésser humà i els seus valors, simplement vull constatar el fet de que sempre podem aprendre alguna cosa, i de vegades, de qui menys ens ho esperem. No ens tanquem a res, observem, obrim la nostra ment, canviem de perspectiva i potser descobrirem maneres diferents de fer i de ser. Afortunadament, també hi ha humans que presenten aquests valors però cal potenciar-los més si volem un món més just i millor.

Un últim valor que també he après és l’agraïment. Els humans l’hem d’expressar en veu alta i públicament cap a les altres persones i en silenci quan valorem allò que tenim (vida, salut, afecte,…). Els animals no ho poden fer així però tenen els seus mecanismes per fer-t’ho saber.

Gràcies a tu Junna perquè a més a més d’aquests valors també m’has ensenyat a estimar els animals. I gràcies a tu Ona perquè m’ho has constatat!!!

Rosa Barceló.

Ona 2016-05-28 a les 14.36.49