“No confiïs, la gent és dolenta”, “tu que saps”, “ets inútil, no faràs mai res de bo”, “la vida és molt dura”, “els homes no ploren”, “no sé com estàs tan contenta”,

“fes allò que et dic, és pel teu bé”, “fixa’t en allò que fa X”, “no diguis ximpleries”, “para compte”…

 

L’entorn on un nen/a es desenvolupa i creix porta associat tot un seguit de permisos, prohibicions i models per a viure (o sobreviure). La influència de l’entorn és clara i el nen/a prendrà nota, a la seva manera, de tots els missatges que li envien. Per diferents mecanismes i raons, difícils d’explicar, uns missatges els copiarà imitant “he acabat fent allò que feia o deia la meva mare o pare” i d’altes s’oposarà expressant el contrari: “jo no vull ser com el meu pare o la meva mare”. Fet que no vol dir que sigui millor. Un exemple: no vull ser una persona agressiva com el meu pare i acabo sent un passiu que no sé defensar de manera adequada els meus interessos. Rebutgem el model i ens passem a l’altre extrem.

Existeixen uns mandats inhibidors que impedeixen un bon desenvolupament de la personalitat dels fills. I també existeixen uns missatges que ens donen permís per a desenvolupar-nos adequadament com a persones, són els permisos per a viure.

Definirem els permisos per a viure entenent com funcionen els seus contraris, és a dir, els mandats inhibidors. Podem ser molts però exposaré un llistat dels meus freqüents:

• No existeixis. A un nen/a li diem que no existeixi quan expressem missatges com “No serveixes per a res”, “Ets un inútil”…
• No siguis tu. “Fixat en allò que fa el teu germà, el teu amic”…
• No pensis. “Tu que saps, ja pensaré jo”, “no diguis ximpleries”…
• No sentis. “Els homes no ploren”, “tenir por és de covards”, “ens ha sortit molt sensible”…
• No facis. “Per al que et servirà”, “no val la pena”…
• No creixis. “Jo t’ho faig”…
• No siguis nen. “Sembles un nen petit”, “sols penses en jugar”…
• No ho aconseguiràs. “Mai faràs res”, “tu?, vols ser enginyer!!!”…
• No confiïs. “No et fiïs de ningú”, “la gent va a la seva”, “és dolenta”…
• No et valoris. “Parlar bé d’un mateix és de mala educació”, “no et cal iaia”…
• No estiguis bé. “No riguis, la vida és molt seriosa”, “no sé com estàs tan content si encara no has acabat els deures”…
• No et vinculis. “Cadascú que es solucioni els seus problemes”, “ja s’apanyaran”…
• No em superis. “Jo si que he treballat dur”, “no m’arribes ni a la sola de la sabata”…
• No gaudeixis. “Més treballar i no tanta ximpleria”…

Cal assenyalar que aquests missatges moltes vegades no és diuen amb paraules sinó amb el llenguatge no verbal i amb el model.

En educació els tres missatges més potents que podem transmetre són: Tu pots pensar, Tu pots actuar, Tu pots resoldre problemes.

ELS TRES MISSATGES MÉS POTENTS:

TU POTS PENSAR, TU POTS ACTUAR, TU POTS RESOLDRE PROBLEMES.

I expressem aquests missatges quan els hi donem permís, és a dir, els fem sentir que és bo tenir les seves pròpies idees i pensaments, que no tenen que pensar igual que jo, que està bé crear, imaginar, decidir, canviar, expressar emocions, fer coses noves, ser diferent i resoldre a la seva manera (no a la meva) els seus problemes i les seves necessitats.

Així fem persones autònomes i independents preparades per afrontar la vida. Permís per a viure la seva vida.

I els adults que ja fa temps que hem estat educats i potser no en els permisos per a viure sinó en els mandats inhibidors, caldria recordar que ja no som aquells nens i nenes, que som persones adultes i que ara els permisos ens els podem donar nosaltres: permís per existir, per viure, per perdre el temps, per ser espontanis, per equivocar-me, per expressar l’alegria, per estimar a nosaltres i als altres, per canviar, per ser diferent i en definitiva per ser feliç.

Rosa Barceló i Aznar

Categories:Uncategorized

Tagged as: mandats inhibidors Permisos per a viure