Com afrontar els conflictes i l’emfadament dels altres

En totes les relacions existeixen els conflictes, tenim creences i necessitats diferents. Un conflicte és la coexistència d’idees contraposades, en un mateix o en els altres, i que sorgeix de la necessitat de posar en pràctica idees, opinions o valors aparentment contradictoris. Els conflictes apareixen perquè som persones diferents i úniques.

EL CONFLICTE NO ÉS QUELCOM NEGATIU O QUE HAGIM D’EVITAR, ÉS SA I NECESSARI, QUE CAL AFRONTAR PER NO CAURE EN CRISIS I PROBLEMES MÉS PROFUNDS.

El problema és que no sabem resoldre’ls i entrem en relacions competitives (jo guanyo-tu perds) que van acabant amb la il·lusió de la relació (parella, amics, pares i fills…) perquè no es pot estar sempre lluitant per reafirmar-nos i entendre la relació des del conflicte mal gestionat. Un o els dos es cansen!!!

Abans d’introduir la tècnica fem un resum de diferents estudis que demostren com les relacions conflictives del pares poden afectar als desenvolupament de la personalitat dels fills. Idees:

  • Els conflictes conjugals han resultats ser els millors pronosticadors de problemes de desajustament en els fills.
  • L’exposició a les baralles dels pares afecta negativament el funcionament social dels fills.
  • Els fills que estan exposats amb freqüència a les baralles entre els pares copien la forma d’interactuar d’aquests i no desenvolupen habilitats per contenir les seves expressions d’ira. Pensen que es tracta de la manera correcta d’actuar.
  • Els fills són molt sensibles a les expressions no verbals d’ira. Són tan angoixants com les verbals. També a les baralles on ells són el tema.
  • S’expressen diferents reaccions segons el gènere: els nens desenvolupen més conductes agressives i les nenes mostren més angoixa i preocupació.
  • La involucració dels nens en els conflictes dels pares augmenta amb l’edat. Passen d’observadors a involucrar-se.
  • El risc de conducta problemàtica augmenta en els fills que són objecte d’agressió i, a la vegada, testimoni d’agressió.
  • Els conflictes entre altres familiars (familiars d’origen dels cònjuges) també tenen influència negativa en els fills.

És molt important explicar als fills que els conflictes no són per culpa o causa seva, i recordar, que si els sabem resoldre adequadament produeixen molt poca angoixa en els fills.

captura-de-pantalla-2016-11-29-a-les-7-13-36

Pot passar que nosaltres intentem ser assertius i arribar a un acord cooperatiu on tots guanyem sabent que també ens costarà alguna cosa (jo guanyo-tu guanyes) però els altres no, segur que ens anirem trobant persones agressives que ens volen imposar els seus criteris. Podem caure al seu parany i respondre també des de l’agressió, de contraatacar però això no farà més que empitjorar la situació.

Si l’altra persona està molt enfadada té dret a manifestar-ho però no a mostrar conductes verbals i no verbals agressives, abusives i poc respectuoses.

En aquestes situacions cal evitar:

  • Ser agressius (“ETS UN EGOISTA!!!”), paternalistes o freds (“Pots tranquil·litzar-te!!! Hauries de fer classes de relaxació).
  • Irònics (“Ui, sí que sóc egoista si…”).
  • Justificar-se (“És que no podia fer una altra cosa perquè…”).
  • Posar a tercers (“Perdona però ell no pensa el mateix”).
  • No prestar atenció.
  • Respondre amb una altra queixa (“Doncs tu…”).
  • Treure-li importància al conflicte (“en fas un gra massa…”).

Aquestes actituds encara faran enfadar més a l’altra persona.

Que cal fer?

  1. Reiterar i repetir (tècnica del disc ratllat). Amb un to de veu tranquil i pausat repetir el nostre punt de vista sense entrar en la baralla.
  2. Claudicar sense abdicar. Mostrar-nos d’acord amb l’argument de l’altra persona, veure les seves raons però sense cedir, continuant donant la nostra opinió i comprometent-nos a negociar i buscar solucions pràctiques en un futur (claudicació simulada).
  3. Acordar assertivament. Admetre els meus errors però separant-los de la crítica general. Fer veure a l’altra persona que generalitzar i etiquetar no ajuda.
  4. Preguntar i sol·licitar concreció. Així sabrem que podem canviar. Definir peticions.
  5. Demanar temps mort. Quan estem descontrolats millor apartar-se i aplaçar la conversa.
  6. Dirigir-se cap al present. Retreure i recriminar coses passades no ajuda…

Nosaltres ho podem fer bé però en tot i això els altres poden no voler entendre’ns, no voler canvia d’opinió i no volem negociar. Cal decidir si volem fer l’esforç, si ens compensa o posar distància.

Coperar 2016-05-25 a les 10.54.56

Per saber més: Raquel Ballesteros. ¡Camarero este café está frío! Cuadrilátero de los libros.

Rosa Barceló i Aznar