Comunicació emocional amb els nens: com parlar i escoltar.

“Entendre’ns i acceptar-nos no és una cosa fàcil, més bé al contrari, sol ser complicat. És freqüent que ens haguem passat la vida fent allò que s’espera de nosaltres, intentant sentir allò que ens han dit que tenim que sentir, culpabilitzant-nos per no ser o sentir de la manera que ens han dit que és adequada, i acabem, en l’edat adulta, sense saber qui som i que sentim realment.”

Per evitar arribar a aquí cal ajudar als més joves a afrontar els sentiments i cal tenir en compte que hi ha una relació directa entre allò que sent un nen o nena i com es comporta. Quan un nen es sent bé es comporta bé. I com podem ajudar-lo a sentir-se bé? Acceptant els seus sentiments.

I ara podem dir: però si ja els acceptem!!!

Però moltes vegades no els acceptem quan diem coses com: això no ho sents de veritat! Sols ho dius perquè estàs cansat! No hauries d’estar enfadat! No n’hi ha per tant! No hauries d’estar així…

La negació rotunda dels seus sentiments pot confondre i fer enfadar els nens i les nenes. També els ensenya a no saber què senten i a no fiar-se d’ells mateixos.

Exemples: -tinc calor! -Fa fred no et treguis la jaqueta… -Aquest joc és molt avorrit! -Que dius, si està molt bé…. -No m’agrada! -Doncs t’hauria d’agradar perquè està molt bo. Els hi diem que no se’n fiïn de les seves percepcions i que es recolzin en les nostres. I quan aprens que no et pots fiar de les teves percepcions és molt dur perquè ja no sabem quina és la realitat (“em torno boig”)…

Com ens expliquen les autores Adele Faber & Elaine Mazlish en el seu ja clàssic però actual llibre Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y como escuchar para que sus hijos le hablen, quan ens expliquen un problema solem actuar/respondre de diferents maneres:

  1. Negant els sentiments. Ja ho hem explicat.
  2. Amb un actitud Filosòfica: la vida és així, el món no és perfecte, tu pots prendre bé o malament, ja et faràs gran, benvingut al mon dels adults…
  3. Donant consells: saps que hauries de fer…
  4. Fent preguntes… que no saben contestar.
  5. Defensar a l’altra persona: segur que té els seus motius per fer el que ha fet, enfadar-se…
  6. Mostrar llàstima. Pobret, quina pena…
  7. Psicoanàlisis. Has pensat quina és la veritable raó per fer el que has fet?

Davant aquestes respostes no ens sentim bé, no entenem res i creiem amb raó que els altres tampoc han entès res. La comunicació no flueix i tots dos ens sentim malament.

Com ajudar els nens amb el tema dels sentiments

  1. En comptes d’escoltar sense massa interès, escoltar amb gran atenció. És molt descoratjador intentar comunicar-se amb algú que està mirant la TV o fregant els plats. De vegades escoltar amb silenci és l’únic que necessita.
  2. En comptes de preguntar i aconsellar, reconèixer els sentiments amb paraules: ja veig, entenc, vaja… Per un nen és difícil pensar clara i constructivament quan alguna persona l’interrogarà, fa retrets o recomanacions. Quan frenem l’impuls de donar consells és quan els nens comencen a elaborar la seva pròpia solució. Ex: -m’han pres la jaqueta. -i que esperaves si te la deixes de qualsevol manera. Ets una desordenada i ja és la segona vegada que et passa… -Deixem em pau!!!
  3. En comptes de negar els sentiments, donar nom als mateixos. Quan més ens esforcem per reduir el malestar d’un nen més s’aferra a ell, al contrari, quan més tranquil·lament l’acceptem i l’expressem amb paraules, li posem nom, més es consola perquè algú l’ha comprès. Ex: -nen molt trist perquè li ha volat el globus. -no ploris, sols és un globus, ja en comprarem un altre…. Més plora. -Estàs trist perquè t’agradava molt i potser no en trobarem cap d’igual… Es sent comprès.
  4. En comptes de donar explicacions lògiques concedir al nen els seus desitjos en la fantasia. Si vol alguna cosa que no pot ser acabem donant-li explicacions lògiques de perquè no pot ser i augmenten les seves protestes. Quan entenem quant desitja alguna cosa, la realitat de no tenir-la es fa més suportable. Ex: m’agradaria tenir poders per poder…

 Frase:“Educar la mente sin educar el corazón no es educar en absoluto”. Aristòtil. Filòsof grec 384-322 a.C.

Per saber més: Adele Faber & Elaine Mazlish. Cómo hablar para que sus hijos le escuchen & escuchar para que sus hijos le hablen. Editorial Medici.