I vosaltres Mares i Pares, com aneu d’autoestima?

Sense entrar en definicions avorrides i de vegades difícils d’entendre passaré a exposar una relació de les conductes indicadores d’alta i baixa autoestima en els nens. Obseveu si els vostres fills presenten unes o altres conductes perquè de totes les nostres creences cap és tan important com les que tenim vers nosaltres mateixos. Les creences vers nosaltres mateixos són els factors més decisius en la determinació del nostre èxit i la nostra felicitat.

Conductes indicadores d’alta autoestima en els nens i nenes:

  • S’accepten tal i com són, física i psicològicament.
  • Presenten gran tolerància a la frustració: aprenen dels fracassos i són menys agressius.
  • Prenen decisions i assumeixen la responsabilitat.
  • Són independents, tenen iniciativa i creativitat i per tant resulten eficaços.
  • Creuen en l’esforç constant per aconseguir els seus propòsits.
  • Tenen unes bones habilitats de comunicació interpersonal: fan amics i expressen amb seguretat les seves opinions.

Conductes indicadores de baixa autoestima en els nens i nenes:

  • No s’accepten ni confien en ells mateixos.
  • Són poc tolerants a la frustració i per tant més agressius.
  • No assumeixen responsabilitats: eviten fer coses per por a fracassar.
  • Menyspreen el seu potencial: reprimeixen la creativitat i prefereixen la rutina per por als canvis.
  • No obtenen  resultats perquè no són constants en el seu esforç.
  • No saben comunicar-se ni relacionar-se, s’aïllen i es senten sols.
  • Tendeixen a sentir-se culpables, avergonyits o deprimits.
  • Presenten conductes antisocials: menteixen, enganyen, la culpa és dels altres…
  • També poden presentar conductes regressives: fer-se el petit.

Encara que sembli el contrari, és cert que el tracte que el nen o nena rep dels seus companys i mestres o d’altres persones de l’entorn està molt condicionat pel concepte que els nens tenen d’ells mateixos. I el concepte que els nens posseeixen d’ells mateixos depèn prioritàriament del tracte que rep dels seus pares. Els nens aprenen a veures com els veuen qui els envolta. Per tant ens podem preguntar de quina manera està relacionada la pròpia estimació dels nens i nenes amb les pautes de conducta paternals o maternals?

Pares de nens i nenes amb alta autoestima:

  • Es tenen en una alta estima.
  • Més estables emocionalment.
  • Més confiats en els seus propis recursos.
  • Més iŀlusió i efectivitat en l’educació dels seus fills.
  • Molta comunicació amb els seus fills sense temes tabú.
  • Zones d’autoritat i responsabilitat molt clarament delimitades. Res d’imposició i respecte autèntic a les opinions i drets del fill.
  • Tendeixen a esperar molt dels seus fills.
  • Proporcionen models autèntics i sans.
  • Donen ànims i recolçament consistent.

Pares de nens i nenes amb baixa autoestima:

  • Menys estables emocionalment.
  • Amb menys confiança en ells mateixos.
  • Amb menys iŀlusió i eficàcia en l’educació dels seus fills.
  • Tracte dur i manca d’orientació.
  • O no sabem fer complir les normes o no els preocupa.

Mares de nens i nenes amb alta autoestima:

  • Acceptem més als seus fills.
  • Comuniquen aquesta acceptació, afecte e interès, específica i quotidianament.
  • Estan d’acord amb opinions com: “els nens serien més feliços i es portarien millor si els pares tinguessin més interès pels seus assumptes”, “compartir coses amb ells fa que es sentin millor i comuniquen amb més facilitat”.
  • No estan d’acord amb opinions com: “els nens no haurien de molestar els seus pares amb els seus petits problemes”, “si els dónes massa atenció s’inventen moltes ximpleries per captar-la”.
  • Vigilen el cumpliment de les regles establertes amb cura i de manera conscient.
  • Utilitzen preferentment el reconeixement per influir en la seva conducta.
  • Castiguen poc i adequadament fent que el nen accepti el càstig com a just.

Mares de nens i nenes amb baixa autoestima:

  • Poc afectives i comunicatives.
  • Originen un ambient pobre a nivell emocional i inteŀlectual per manca d’interès i cura.
  • Menyspreen els seus fills.
  • Els consideren una càrrega.
  • Les seves respostes emocionals oscilen entre hostilitat i indiferència.
  • Tracten els nens de manera dura i els amenacen amb la pèrdua d’amor.

PER ACABAR RECORDA QUE:

Una baixa autoestima genera conductes desadaptatives en el nen que són criticades i rebutjades per l’entorn que alhora reforça la seva baixa autoestima. En canvi una alta autoestima genera conductes adaptatives que són reforçades per l’entorn i com a conseqüència augmenta l’autoestima.

A llarg termini l’alta autoestima depèn molt més de les experiències resoltes positivament que de les paraules d’ànim…

Captura de pantalla 2015-02-03 a les 7.03.13

Rosa Barceló Aznar – psicòloga