La Llei de Murphy i les Frustracions
La Llei de Murphy és una forma còmica i fictícia d’explicar els infortunis i inconvenients en tots els àmbits de la vida, que a grans trets es basa en el següent adagi:
“Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament”
Per tant, té que veure amb les frustracions.
Si bé, al tal Murphy no el coneix ningú, si que va existir. Edward A. Murphy Jr. va ser un enginyer aeroespacial que va treballar en experiments amb coets per les Forces Aèries dels Estats Units a partir del 1947 en endavant. Hi ha diferents versions de com va arribar a la seva conclusió: “si hi ha varies maneres de fer una tasca, i una condueix al desastre, llavors algú utilitzarà aquest camí…”
Però no ens interessa tant com va arribar a la conclusió sinó el significat i entenc que és un principi defensiu, anticipar els errors que puguem cometre, entenent que així els evitarem. No ho sé? És tant fàcil? El que si sé és que ens pot ajudar a relativitzar les nostres frustracions i a que ens les preguem amb sentit de l’humor.
Quan tenim un impuls, un desig i no som capaços de satisfer-lo apareix una sensació de buit un “anhel insaciat” que anomenem frustració. És un sentiment que sorgeix quan no aconseguim els nostres desitjos. Quan més ho desitgem i més intens és l’impuls, que no hem pogut satisfer, més frustrats en sentim (és la força del desig). És com si tota l’energia que hi hem posat, al no assolir els objectius, rebotés contra un mateix.
Cal assenyalar que les frustracions són personals, per una persona pot ser més frustrant que no li correspongui la persona que vol, que cap altra cosa, o que no li entrin els pantalons de l’any passat, o que perdi el teu equip…
Amb el procés de maduració entenem que la vida és una carrera d’obstacles a superar i que en moltes ocasions no ho aconseguirem, no podrem assolir els nostres desitjos i que molts dels nostres somnis, mai, es realitzaran. Cal parar a temps per no obsessionar-nos.
Madurar és assumir les nostres limitacions i saber conviure amb les frustracions que tenim i tindrem davant els esdeveniments insuperables.
Puntualment tots tenim frustracions (segons els experts de 20 a 30 microfrustracions diàries) però de vegades passa que tenim la sensació que la frustració domina la nostra vida, pensem que les coses bones (divertides, excitants,…) els hi passen als altres. Els altres concreten els seus somnis, s’ho passen bé, la festa “guay” està en un altra part, que el Nadal és millor a casa dels altres… I que tot el dolent em passa a mi! Fem cara de frustrats i amargats.
Què podem fer amb les frustracions?
1. Ser conscients. No negar-les ni alimentar-les. Relativitzar-les, distingint desitjos de necessitats. Necessito respirar, no l’últim model de la marca X…
2. Acceptar que sentir-nos malament no és agradable però no ens destrueix, ens fa més forts.
3. Reflexionar vers quins són els nostres ideals reals, no els imposats com: s’ha de tenir èxit, ser perfectes, prims… Saber diferenciar entre els objectius i metes reals de les fantasies i expectatives no reals. I per fer-ho cal tenir molt clar allò què depèn de mi, i per tant hi puc fer alguna cosa, d’allò que no depèn de mi i per tant ho he d’acceptar.
4. Assumir la responsabilitat d’assolir aquests ideals reals i possibles. Fer la nostra pròpia festa encara que no sigui tan “guay” ni luxosa, ni popular… No sent perfectes, cometent errors i seguint endavant!!!
5. Per últim, millor que ens ho prenguem amb sentit de l’humor. I aquí torno a enllaçar amb la Llei de Murphy i els seus derivats: (a veure si us fan “aparcar” la frustració i riem una miqueta!!!)
Llei de Gumperson:
“La probabilitat de que alguna cosa passi està en relació inversa amb el desig de què així sigui”.
La Llei Inaplicable:
“Rentar el cotxe per a què plogui no funciona”.
Llei Avançada de la Recerca:
“El primer lloc per buscar alguna cosa és l’últim on esperaríem trobar-lo”.
Llei de la Gravetat Selectiva:
“La probabilitat de què la torrada caigui pel costat de la mantega cap a baix és directament proporcional al cost de la catifa”.
Definició de Sistema Informàtic de Murphy:
“Disc rígid és la part d’un sistema informàtic que falla en el pitjor dels moments possibles”.
Llei de la Gravetat de Fulton:
“L’esforç per evitar que un objecte fràgil caigui produeix més destrucció que deixar-lo caure”.
Llei de Colas de Heid:
“Per més aviat que un arribi, sempre hi ha algú abans a la cua”.
Regla de Fagin vers la Predicció del Passat:
“La retrospecció és una ciència exacta”. (O com diu una amiga meva andalusa: a cojones visto, macho es).
La Navalla de Hanton:
“Mai atribueixis a la malicia allò que s’explica adequadament per la estupidesa”.
Llei de Jones:
“L’experiència és allò que ens permet reconèixer una equivocació quan la cometem novament”.
Llei de Seay:
“Res resulta conforme el que hem planificat”.
Regla de Barry:
“Si ens parem a pensar, recordem tornar a arrancar”.
Regla de Mars:
“Un expert és qualsevol que vingui de fora de la ciutat”.
Llei de Jong:
“Un consell és allò que sol·licitem quan ja sabem la resposta però desitjaríem que no fos així”.
Llei de les Tarifes i Impostos:
“Tot allò que puja es queda a dalt”.
I moltes més… Si t’interessa, Ediciones Granica té calendaris de taula de la Llei de Murphy (www.granica.es) d’on he tret aquest exemples.
A relativitzar les frustracions amb el sentit de l’humor!!!
Rosa Barceló i Aznar.
Categories:Uncategorized
Rosa Barceló psicòloga 