Digueu-me “friki” però començaré aquest post amb una anècdota d’un capítol de la sèrie Star Trek la nova generació. En la nova generació Spock desapareix i la figura del pensament racional i el control total de les emocions, ve representada per un androide de pell blanca: Data. Un dia qualsevol els tripulants de la nau Enterprise es reuneixen al “Pub” i a dalt d’un escenari van representant diferents actuacions. En Data decideix recitar un poema escrit per ell. En acabar li pregunta al seu amic Geordi la Forge (l’enginyer amb el visor) què li havia semblat? I Geordi li contesta dient-li si vol la resposta objectiva (raó) o la resposta d’amic (emoció). Evidentment en Data vol la resposta objectiva. I aquesta va ser: “el poema mètricament és perfecte, però li falta alguna cosa…, li faltava sentiment, emoció!!! Aquell dia en Data va voler que l’implantessin un “chip emocional”, volia saber que era sentir emocions. Però el chip sols va durar un capítol perquè va voler que li retiressin de seguida ja que era incapaç de prendre decisions racionals amb la rapidesa i eficàcia en que ho feia sense ell. En una aparentment senzilla operació quasi estavella la nau!!!

Emoció versus raó. De vegades ens passem de ser massa emocionals i d’altres de ser massa racionals. Els racionals no entenen als emocionals (sempre tan imprevisibles i descontrolats) i els emocionals no saben que fer amb els racionals (quadrats o cartesians). De vegades volem ser allò que no som. Admirem la capacitat de gaudir, sentir i la rapidesa dels emocionals i aquests voldrien tenir el control dels racionals.

Diuen que el cervell és aquell òrgan meravellós que funciona 24 hores al dia, els 365 dies de l’any, des del dia que naixem fins que ens enamorem!!! Bromes a part, sembla ser que tenim una ment pensant i una altra sensitiva. La primera posseeix la capacitat d’anàlisi, reflexió i planificació, la segona es caracteritza per la seva rapidesa i impulsivitat. De vegades calen decisions ràpides i en d’altres ocasions decisions pensades. Quan els dos funcionen en harmonia, utilitzem les dues formes de pensament per guiar-nos per la vida: apliquem la raó allí on ens porta l’emoció.

APLIQUEM LA RAÓ ALLÍ ON ENS PORTA L’EMOCIÓ. 

En Jorge Bucay ho explica molt bé en el llibre “El camino de la Autodependència” de l’editorial Grijalbo amb l’al·legoria del carruatge. Imaginen-nos que ens han regalat un preciós carruatge, pujo i és ideal, adaptat i dissenyat per a mi. Miro per la finestra i gaudeixo del paisatge. Estic encantada i em quedo gaudint de la situació… Però al cap d’una estona me n’adono que sempre estic veient el mateix paisatge i em començo a avorrir. Em pregunto quan de temps puc estar veient les mateixes coses i em començo a convèncer que el regal no és tan bo. Falta alguna cosa? Falten el cavalls. Llavors hi fico els cavalls i pujo al carruatge. El paisatge és meravellós, extraordinari però al poc temps començo a sentir que el carruatge es comença a fer malbé per les vibracions ja que els cavalls em condueixen per camins perillosos, me n’adono que no tinc control de la situació, de res, que els cavalls m’arrosseguen on ells volen. Començo a espantar-me i a pensar que el regal tampoc és tan meravellós. Falta alguna cosa? El cotxer que assumeix perfectament les funcions. Pujo al carruatge, m’acomodo i em porta allí on jo vull a la velocitat adequada. Ara sí que gaudeixo de regal!!!

El carruatge és el nostre cos, únic i dissenyat per a cadascú de nosaltres. Els Cavalls són els nostres desitjos, necessitats, pulsions, afectes que ens mouen. El Cotxer representa la raó, la capacitat de pensar racionalment, l’intel·lecte que refrena els nostres impulsos i desitjos perillosos i arriscats, i posa ordre a la nostra vida. Harmonia.

I cal tenir cura dels tres perquè el carruatge ens ha de durar tot el trajecte, els cavalls perquè són els que tiren del carruatge. Què faríem sense tenir cap desig o motivació?. I el cotxer perquè té cura de que passem pels camins adequats.

Però de vegades no ens és tan fàcil transitar pels camins adequats, ens desviem, perdem el control, se’ns escapen les regnes. Potser per esgotament, portem massa temps controlant o potser per manca d’entrenament perquè mai hem tingut la necessitat de controlar i ens hem deixat arrossegar per les emocions. La veritable fortalesa es demostra quan en les situacions difícils (estrès) seguim mantenint el control de la nostra vida sense deixar-nos raptar per les emocions. És difícil mantenir l’equilibri quan hi han grans onades, requereix la perícia d’un expert!!!

Quan l’emoció ens diu una cosa i la raó el contrari, cal aplicar la regla del “CONVÉ”. Què ens convé? I la resposta a aquesta pregunta és allò que hem de fer. Posaré dos exemple:

• L’emoció de la por em diu que eviti fer alguna cosa (parlar amb algú d’un tema complicat, conduir, prendre alguna decisió…), la raó em diu que he d’afrontar la situació i el que em convé que és? Evidentment actuar i resoldre el tema.
• He treballat molt i necessito descansar, la raó hem diu que he de continuar treballar per acabar allò que estic fent, i l’emoció em diu que necessito parar i fer alguna cosa per relaxar-me i descansar. Què em convé? Jo ho tinc clar, parar i descansar.

Per acabar, tornant al Star Trek, no cal que estavellem la nau però tampoc caldria que ens perdéssim el plaer i l’emoció de gaudir d’un poema o de qualsevol altra cosa que en faci vibrar!!!

Rosa Barceló i Aznar

Categories:Articles

Tagged as: emocions raó Rosa Barceló