Els Drivers segons l’Anàlisi Transaccional són creences que condicionen com vivim la nostra vida. Patrons de comportament apresos, resultat dels missatges i exemples que vam rebre en la nostra infància, que poden tornar-se en contra nostra si els portem als extrems.
Segons l’Anàlisi Transaccional aquest impulsors de la personalitat són sis:
- Sigues Fort/a. “Has de ser forts”, “els homes no ploren”, “la gent no pot veure que ets feble”…
Hi ha una tendència a ocultar emocions sobretot aquelles que creiem que poden significar debilitat com la por, tristesa, tendresa i demanar ajuda. El missatge que rebem és que estarem bé mentre siguem forts i no mostrem els nostres sentiments.
Tenir caràcter i fermesa de conviccions és positiu però si ho portem a l’extrem por generar persones insensibles, que gestionen malament les emocions, amb manca d’empatia i per tant amb molts problemes en les relacions interpersonals. Un excés d’inhibició de les emocions pot fer que aquestes “explotin” i es filtrin de la pitjor manera i en el moment menys oportú.
Si aquest Driver està molt interioritzat a la nostra vida, cal que ens donem el permís d’expressar emocions i demanar ajuda si cal, de vegades escoltar als altres pot aportar informació interessant. Sentir emocions no ens fa febles sinó humans.
- Sigues Perfecte/a. “Les coses s’han de fer bé, costi el que costi”, “l’important és que estigui ben fet”, “assenyalar sempre l’error”…
Es confon exactitud i precisió amb el detallisme inútil. Les persones pateixen perquè és molt difícil que tot estigui perfecte. Aquí el missatge que rebem és que estarem bé mentre siguem perfectes i no cometem cap error, que no som prou bons si no som perfectes.
Fer les coses bé és una fita que ens hauríem de proposar les persones però el perfeccionisme és molt perillós perquè si busquem la perfecció no l’assolirem i la insatisfacció està garantida, així com la paralització, si no ho puc fer perfecte, ja no ho faig. D’altra banda la recerca de la millora constant sense obsessionar-se és més eficaç i productiva.
Els missatges que poden neutralitzar aquest Driver son “errar és d’humans” “ningú és perfecte”, “milloro dia a dia”, “faig les coses sense por a equivocar-me perquè, en serio, no passa res…”, “faig les coses raonablement ben fetes”…
- Donat pressa (afanya’t). “Va corre…”, “sempre és l’últim d’acabar”, “que lent/a”, “si no t’espaviles mai faràs res”, “temps empleat en… és temps perdut”…
Aquí el missatge és una desqualificació interna i ve a dir que sols podrem estar bé si ens donem pressa i no respectem el nostre ritme, i també que mai acabarem. Per tant la persona mirarà d’anar més de presa i cometrà més errors i per tant perdrà més temps… L’excés en aquest Driver pot genera molt d’estrès i perjudicar la qualitat dels resultats i de les relacions interpersonals.
Per neutralitzar aquest Driver podem donar-nos permís per a parar i pensar, “Despacio que tengo prisa” i prendre’ns el temps que necessitem gaudint d’allò que fem. Gaudir del recorregut del viatge i no de l’arribada.
- Complau. “No siguis egoista, primer pensa amb els altres”, “si no ets bo no et voldran”, “si no ets bo aniràs a l’infern”, “les necessitats dels altres sempre són més importants”…
El missatge és no ets suficientment bo o bona, no et mereixes res i per ser bo cal que complaguis els altres. Estaràs bé mentre em complaguis i t’oblidis de les teves necessitat o d’allò que a tu t’agrada. Realitzar accions que propicien el benestar de les altres persones està bé però no hem de caure en la complaença obsessiva, és a dir, en una posició submisa que fa que si no fem alguna cosa per complaure els altres no ens sentim bé. L’excés d’aquest Driver pot generar molts problemes d’assertivitat, de convivència i a la llarga ansietat i depressions.
Dedicar-nos temps a nosaltres, si no ens apeteix no ho fem si no és la nostra responsabilitat, nosaltres també som importants i ens mereixem cuidar-nos, són missatges que poden flexibilitzar aquest Driver si el tenim molt incorporat a la nostra vida.
- Esforçat (intenta-ho). “No ho aconseguiràs però intenta-ho”, “en aquest món allò que no costa esforç no val la pena”, “m’he passat tota la vida fent… i ja ho veus.”
Aquí hi ha el missatge de que no ho aconseguirem però cal intentar-ho. Estarem bé mentre ens esforcem per aconseguir les coses, mentre ho intentem però sense aconseguir-ho. De manera inconscient solem fer coses per no ser eficaços i demostrar que no es pot. Objectius poc clars i difícils d’aconseguir. Veus com no puc!!! Treballar amb ganes i rigor és positiu però portat a l’extrem i amb tensió pot generar problemes de salut i a la llarga ineficàcia.
Si aquest Driver ens condiciona la nostra vida podem donar-nos permís per adoptar creences com “acaba allò que comences”, “Jo també puc”, “costa però ho aconseguiré”, “No ho intentis, fes-ho”…
- Para compte!!! “Compte!!! No te’n fiïs”, “pensa dues vegades abans d’actuar”, “segur que vols…”, “ja t’ho has pensat bé”, “estàs segura”…
Crear indecisió i pors. Por al retret “veus ja t’ho deia jo que no…”. La prudència és útil però un excés de por es inútil i paralitzant. Parar tant de compte ens limita la creativitat, el creixement i l’aprenentatge.
Per flexibilitzar aquest Driver cal adoptar creences com que arriscar-se es bo i que es perd més per indecisions que per decisions mal preses. Sols els valents que arrisquen poden triomfar. I que per a ser feliç s’han de prendre decisions i ser valents!!!
El Driver és “bo” quan el seu poder no ens dirigeix la vida. Quan actua de manera flexible i no ens obliga a demostrar que l’important és ser fort, perfecte, anar de pressa, parar compte, complaure i esforçar-nos més del que toca per estar bé. És dolent quan dirigeix la nostra vida i ens ho exigim a nosaltres i als altres amb rigidesa. Podem dir que tot depèn de la justa mesura.
Dos idees més, cal tenir en compte que jutgem a les altres persones en funció si els seus impulsors coincideixen o no amb els nostres. I que si tenim interioritzats els drivers “ser perfecte”, “afanya’t” i “complau” l’estrès està garantit…
Per a reflexionar. Jo ja sé quin Driver m’he de treballar. I vosaltres? Algun us ha mogut alguna sensació no massa positiva? Doncs aquest.
Rosa Barceló Aznar
Categories:Uncategorized
Rosa Barceló psicòloga 