Menú Pàgina d'inici

Una reflexió vers la felicitat

Us preguntava fa uns dies que és per a vosaltres la felicitat? I després de fer un buidatge, molt encertadament em dèieu coses com: estar viu, respirar, estar en pau i serenor, valorar el que tenim, estar en connexió amb el que ens envolta, estimar i ser estimats, no tenir dolor ni patir, bona salut, expressar emocions com l’alegria, riure i somriure, l’esperança, i sentir-se bé per allò que fem…

Evidentment no és un tema nou ja Aristòtil definia la felicitat com “el significat i el propòsit de la vida, el fi de l’existència humana”.

Però si aquest és el propòsit de l’existència humana com l’aconseguim? Hem d’anar a la seva recerca? Com som conscients de la felicitat si no sabem el que és? O és que és quelcom diferent per cada persona? Realment som tan feliços com aparentem? A veure si sóc capaç de contestar alguna d’aquestes preguntes. Però abans d’intentar-ho definirem allò que no és FELICITAT.

No hem de confondre felicitat amb èxit. Tenir èxit no implica ser més feliços. Moltes vegades busquem l’èxit perquè necessitem demostrar allò que valem, la nostra vàlua com a persones i aquest fet ens pot portar a dependre de l’aplaudiment i reconeixement o admiració de les altres persones. Pot arribar a ser una addició i les addiccions són tot el contrari de la felicitat. A més a més ens fa competitius i no tots podem ser el número 1 per tant genera insatisfaccions, frustracions i estrès…

Tampoc podem confondre felicitat amb plaer. El plaer també genera addicions, podem ser addictes als diferents plaers, tenim “apego” o dependència al plaer i això us asseguro que no és felicitat. Si m’agrada la xocolata menjar-ne de tant en tant és tot un plaer momentani i esporàdic, menjar-ne cada dia o bé ja no ens genera tant de plaer o bé acabem addictes… Aquesta és la felicitat dels moments que de vegades parlem.

Estimar i ser estimats és una necessitat bàsica per al benestar de les persones però amb l’amor no n’hi ha prou per ser feliços. Podríem dir que és un requisit bàsic però no suficient… I també podem quedar-nos apegat a l’amor i això tampoc és massa bo.

La felicitat tampoc és absència de dolor o patiment perquè això és una realitat impossible. D’aquesta vida és tan riure com plorar, que ens passin coses bones com dolentes, i no acceptar-ho així és no entendre o viure la vida tal i com és. Hem d’estar preparats per riure quan puguem i plorar quan ho necessitem.

I per últim tampoc podrem ser mai feliços si no valorem allò que tenim o som perquè estem més pendents d’allò que no tenim o voldríem ser…

Llavors que és la felicitat? Si us dic que no és un objectiu sinó que és una actitud amb la que les persones anem per la vida, i que depèn de cada persona. Em podeu dir que això és no definir res. Doncs accepto el repte de definir que és per a mi la felicitat.

Deixant anar la base genètica i la química de la felicitat, així com les circumstàncies que no hem triat, em centraré en la part de la felicitat que sí depèn de nosaltres i per tant podríem dir que són els fonaments de la felicitat:

  1. Ser una persona independent, autèntica i coherent que es fa responsable de la pròpia vida, que manté vincles afectius, íntims i sans amb les altres persones i que sap adequar-se a la realitat sense barallar-se amb ella quan aquesta realitat no és com voldríem que fos (el principi de la realitat s’imposa sobre el principi del plaer).
  2. Ser una persona agraïda, és a dir, ser conscients de les coses bones que ens passen i no donar-les mai per suposades (com la salut que no la valorem quan la tenim i si quan la perdem, per exemple). L’agraïment ha de ser en veu alta cap a les altres persones i en veu interior quan ens sentim agraïts per allò que tenim.
  3. Gaudir d’allò que tenim sense comparar-nos perquè sols així no hi hauran enveges ni ressentiments.
  4. Ser una persona generosa seguint el principi de “donar sense esperar res a canvi i rebre sense sentir-nos en l’obligació de tornar”. De vegades fem tot el contrari, et dono en la mateixa quantitat que m’has donat… esperant una reciprocitat del 50%. No és així perquè no tots podem donar el mateix ni en la mateixa quantitat. I el que dóna, no ens ha de fer sentir obligats a tornar perquè llavors no és generositat (és tipus màfia). El que dóna obté el plaer donant.
  5. Conèixer i aprofitar les nostres fortaleses i virtuts en benefici nostre i dels altres per donar sentit a la nostra vida. Viure una vida amb sentit. Cadascú les seves.
  6. Aprendre sempre, al nostre ritme i amb les nostres possibilitats.

“La dicha de la vida consiste en tener siempre algo que hacer, alguien a quien amar y alguna cosa que esperar (ilusión)” Thomas Chalmers

Per acabar, últimament he llegit molts articles que qüestionen el concepte de felicitat i que parlen de que en aquesta societat ens han inculcat l’obligació de ser feliços perquè així l’interessa a la societat capitalista o de consum. Això pot ser cert si equiparem la felicitat a consum, “apegos” o addicions però com he intentat explicar per aquest camí no transita la felicitat. A mi ningú m’obliga a ser feliç, jo ho vull ser, sense obsessions ni obligacions i accepto que com en altres aprenentatges de la vida, hi ha dies que me’n surto millor que d’altres!!!

Que sigueu tot el feliços que pugueu i voleu!!!

Rosa Barceló i Aznar

 

Si voleu saber més:

Martin E.P. Seligman. La auténtica felicidad. Vergara.

Jorge Bucay. El camino de la felicidad. Grijalbo.

Categories:Uncategorized

Tagged as:

rosabarcelo

%d bloggers like this: