Menú Pàgina d'inici

La frustració en dies de confinament

Quan tenim un impuls, un desig i no som capaces de satisfer-lo apareix una sensació de buit un “anhel insaciat” que anomenen frustració. És un sentiment que sorgeix quan no aconseguim els nostres desitjos. Com més ho desitgem i més intents és l’impuls, que no hem pogut satisfer, més frustrats en sentim (la força del desig). És com si tota l’energia que hi hem posat al no assolir l’objectiu rebotes contra un mateix. Les frustracions són personals, per uns el més frustrant pot ser que no li correspongui la persona que li agrada, per altres suspendre el curs, o que no li entrin els pantalons de l’estiu passat, o no poder fer vacances aquesta Setmana Santa…

MADURAR ÉS ASSUMIR LES NOSTRES LIMITACIONS I SABER CONVIURE AMB LES FRUSTRACIONS QUE TENIM I TINDREM DAVANT ELS ACONTEIXEMENTS INSUPERABLES.

La frustració apareix en les primeres etapes de la vida: nens que ploren davant qualsevol fracàs o davant un NO per resposta. Amb el procés de maduració entenem que la vida és una carrera d’obstacles a superar i que en moltes ocasions no ho aconseguirem, no podrem aconseguir els nostres desitjos i que molts dels nostres somnis mai es realitzaran.

Si no ho fem així, les frustracions desencadenen comportaments agressius:

  • Nen petit: fa la rebequeria
  • Més gran: conductes venjatives; no fent allò que li han manat, per exemple.
  • Adult: posar pals a les rodes: “si jo no he pogut, tu tampoc”.

Cal tenir en compte que l’agressivitat també pot anar dirigida cap a un mateix en forma d’autolesions, per exemple.

Les persones no reaccionem igual davant una mateixa frustració. Davant una experiència frustrant hi ha persones que reflexionen i aprenen, treuen conclusions positives que les fan ser més flexibles, més tolerants i més fortes, en canvi, d’altres s’enfonsen i no hi veuen sortida…

Posem exemples: “Un suspens” a uns els pot motivar a estudiar més i als altres els pot desmotivar completament perdent la confiança en les seves capacitats… S’ha de tenir en compte!!!

En les circumstàncies actuals de confinament hi ha parelles que han millorat la seva relació perquè l’estrès laboral ha disminuït i s’han dedicat a elles, i d’altres, des de la frustració ho viuen fatal…

Puntualment tots tenim frustracions però de vegades passa que tenim la sensació que la frustració domina la nostra vida, pensem que les coses bones (divertides, excitants…) els hi passen als altres (els altres concreten els seus somnis, s’ho passen bé, la festa guay està en una altra part). I tot el dolent em passa a mi! Fem cara de frustrats i amargats. També, com ens passa en l’actualitat, poden haver circumstàncies externes a nosaltres que ens compliquen la vida i tenir que ajornar (no renunciar) al nostres objectius, desitjos o il·lusions…

Què podem fer?

Educar-la. Aprendre a tolerar-la en la infància.

Quan som petits creiem que el món gira al voltant nostre. Que ens ho mereixem tot i en el moment que ho volem. Ara i ja!!! No sabem esperar i tampoc pensem en les necessitats dels altres. Per això qualsevol límit o NO ho veiem com alguna cosa injusta i terrible. Ens sentim frustrats i malament. Si els hi donem sempre tot allò que volen i quan ells volen, no aprenen a “aguantar” les molèsties que li provoca l’espera o negació dels seus desitjos. De grans seguirem sentit-nos malament davant qualsevol límit o davant la necessitat de posposar la satisfacció. I eliminarem immediatament el malestar o incomoditat fent qualsevol cosa a curt termini sense analitzar si el que es bo a curt termini també ho és a la llarga… Davant el que ens està passant els nens podem aprendre molt, cal saber-ho educar des de l’afecte.

I els adults:

Primer, ser conscients, adonar-nos de que ens passa això, que ens frustrem i no buscar solucions immediates a curt termini. I a més:

  • Controlar-la i tolerar-la. Ni negar-la ni alimentar-la. Relativitzar-la. Com? Distingint desitjos de necessitats. Una necessitat és respirar, menjar, afecte, salut… no anar de festa o de vacances, si en aquests moments no podem.
  • Acceptar que sentir-nos malament no és agradable però no ens destrueix, ens fa més forts.
  • Reflexionar vers quin són els nostres ideals reals. No els imposats: s’ha de tenir èxit, ser perfecta, prima i guapa… En aquests moments és una mica difícil!!! Saber diferenciar entre els objectius i metes reals de les fantasies i expectatives no reals. El que depèn de mi i el que no hi depèn i per tant no hi puc fer res.
  • Assumir la responsabilitat d’assolir aquests ideals reals i possibles. Menjar-nos la mona amb il·lusió encara que aquest any sigui de manera diferent… Fer la nostra pròpia festa a casa encara que no sigui tan guay ni luxosa, ni popular… No sent perfecta, cometent errors i seguint endavant!!!
  • Prendre-s’ho amb sentit de l’humor. Està calculat que si tenim entre 20 o 30 petites frustracions al dia… Davant la primera, puc pensar que encara me’n queden 19 en el millor dels casos… Aplicar la LLei de Gumperson “la probabilitat de que alguna cosa passi està en relació inversa amb el desig de que així sigui” És broma!. I recordar una definició simpàtica: “Frustració és veure com un altre fa a la primera allò que a tu t’ha costat tant fer!”

A veure si som capaços de relativitzar la frustració que se’ns dubte en aquests moments de la nostra existència, tenim o tindrem…

“Si no tienes ganas de ser frustrado jamás en tus deseos, no desees sino aquello que depende de ti i incluso así, a veces, tampoco se cumplirán”.

Epicteto de Frigia (55-135). Filòsof grec i esclau romà.

Rosa Barceló i Aznar

Categories:Uncategorized

Tagged as:

rosabarcelo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: